Els monitors són les persones que perceben, de més a prop, les formes de passar-s'ho bé, l'energia o les inquietuds dels infants i els joves que passen els dies d'estiu als casals. La seva sensació és que cada vegada és més difícil encertar l´activitat per tal que l'ambient sigui participatiu. Sostenen que un cop s'encenen les ganes de jugar dels nanos són «imparables», però al principi costa motivar-los.

«Diria que els nens no juguen prou. Quan els pregunto a què volen jugar, han de rumiar massa», sosté una monitora del casal de Santpedor, el Bitxac, Meritxell Toral. Explica que «hi ha moments que sembla que els nens perdin les ganes de jugar, com si es volguessin fer grans massa de pressa».

El coordinador del Bitxac, José Villarreal, explica que aquesta situació es veu en els nens més grans del casal. De fet, el Bitxac de Santpedor ofereix places als joves d´entre 15 i 16 anys, però els més grans en tenen 14. «Haurem de trobar la forma de captar l´atenció dels més grans del poble», remarca el coordinador. Un monitor del casal de Sant Fruitós, el Vitamina-E, Adrià Álvarez, també afirma que les activitats per als més grans de les colònies s'han de pensar bé. «Si no els agrada el joc pot ser un desastre però si l´encertes s´estarien hores jugant», explica.

Els monitors consultats consideren que l´estona que dediquen els nens als jocs del mòbil o a altres aplicacions provoca que costi més activar-los. «Alguns passen llargues estones a casa amb el mòbil o amb els videojocs i redueixen l´activitat física», considera Villarreal. Un dels monitors de Sant Fruitós, Daniel Mainar, explica que l´any passat van haver de restringir els mòbils «perquè els nanos es posaven a jugar al Pokemon Go». Però sosté que simplement és una època i «el que s´ha de fer és esforçar-se per encertar l´activitat adequada».

Daniel Mainar sosté que «si es dona una certa autonomia als nanos, es motiven més». De fet, Adrià Álvarez remarca que les activitats que més funcionen en el seu grup són les gimcanes, en les quals han de voltar sols per l´entorn del poble. A més, també indica que les activitats esportives solen funcionar entre els infants. Actualment, la majoria de casals d´estiu giren entorn de l´esport. «Abans a les colònies es feien més tallers o activitats de lleure però, avui en dia, es valora que els nens es moguin, juguin en equip o bé aprenguin a guanyar o a perdre», explica José Villarreal.

Els monitors intenten que els jocs esportius fomentin la cooperació entre els infants del casal, «perquè així es coneguin entre ells i es respectin», apunta la monitora Meritxell Toral. Explica que sovint quan arriba un nen o nena diferent dins del grup, «la primera reacció dels altres és apartar-se'n». «La feina del monitor és intentar que els nens en lloc d´apartar-se´n li donin la mà i l´ajudin», assegura Toral. Tot i així, sosté que no és una tasca senzilla i «s´aprèn durant el dia a dia». El monitor Adrià Álvarez explica que el primer dia els infants se solen ajuntar en diversos grups. Considera que «el repte del monitor és unir les diferents persones a través dels jocs. Si es treballa bé, quan arriba l´últim dia tots estan tristos».