«Hem decidit fer efectiva la independència i quan puguem ho farem»

Amb molta intensitat. Estem cansats, però alhora ja estem organitzant com seran els propers dies, setmanes i mesos. I en tinc ganes.

Diria que ha estat un congrés difícil?

Complex. I per tres elements que no són menors per a nosaltres: hi ha exiliats i presos, fet que ha condicionat molt el nostre estat d´ànim. També hi ha hagut ganes del nostre partit de sumar amb el món independentista i d´animar els nostres associats de participar a la Crida. I alhora, de fer una executiva forta per afrontar aquests mesos i anys, sobretot les municipals del 2019. Teníem molta feina i crec que el resultat ha estat positiu.

Amb Marta Pascal han fet durant dos anys un tàndem que ja és història.

La Marta ha fet una reflexió personal. Som conscients que a partir del 21 desembre, amb els nous actors polítics, ella s´havia de replantejar la situació. La Marta és senadora a Madrid i ha arribat a la conclusió que, després de tots els canvis, era millor no presentar-se a la secretaria general. I em va demanar que jo em fes càrrec del partit. Sent conscient que tot és molt difícil i tenint en compte que m´ho demanava ella i que hem fet molt bona feina aquests dos anys, ho he entomat. I tinc la confiança del president Puigdemont. Espero que pugui fer un bon treball.

M´ho explica tot plegat de manera molt idíl·lica.

Bé, ha estat difícil, perquè a partir del 21 de desembre, repeteixo, hi ha hagut nous elements damunt la taula. El nostre partit va fer una aposta per l´obertura i la transversalitat mitjançant Junts per Catalunya. Els dirigents del nostre partit no estem aquesta legislatura al Parlament, on hi ha actors nous. Els presidents Puigdemont i Torra tenen distribuïdes les seves responsabilitats. Per tot plegat, crec que la decisió de la Marta és raonada i demana a una persona de la seva confiança com soc jo que agafi la presidència.

Dijous, Pascal deia que no li passava pel cap que hi hagués cap operació per substituir-la. 48 hores després abandonava la coordinació del partit.

En realitat, no ha passat res. En una estructura diferent del partit, la Marta segurament hauria pogut quedar-se a la direcció, amb la forma que ella primer pensava que seria: amb un president i una vicepresidència noves. Aquest era el plantejament com a partit: que els consellers ocupessin les vicepresidències i ella acabés en feines més executives a la direcció. Però el fet és que això no va ser així, i es va optar per un president més executiu i amb una direcció amb responsabilitats. Ella va considerar que el president executiu havia de ser una persona que es dediqui al 100% al partit, que pugui coordinar la relació amb el president, el Govern, els diputats a Madrid i el món municipal. I m´ho proposa a mi.

Serà fàcil que convisquin al PDeCAT els corrents provinents de CDC i els que no ho són?

Al PDeCAT, el 25% d´associats ja no eren de CDC. Amb el PDeCAT ja es va fer un gran esforç d´obertura. I això en el congrés s´ha notat, perquè hi havia molta gent que era la primera vegada que participava en política. No som un partit clàssic, en aquest sentit. Hi ha moltes sensibilitats i això ho fa tot més enriquidor i alhora també més complex. Espero que ho sabrem organitzar i encarar bé el futur.

El futur del PDeCAT és dissoldre´s a la Crida?

No, el partit pot ser perfectament compatible amb el fet que nosaltres participem activament a la Crida. La majoria dels nostres associats s´han fet de la Crida, perquè nosaltres optem perquè en els propers anys l´independentisme vagi el màxim d´unit possible i per tant no tenim por a participar com a persones a la Crida. I això és compatible amb mantenir un perfil ideològic, un projecte polític com el PDeCAT. Tota l´acció política dels propers anys considerem que s´ha de fer junts, coordinar les accions i fer-ho a través de la Crida. Però com a espai ideològic ens sembla bo mantenir el partit.

PDeCAT, Junts per Catalunya, Crida Nacional per la República... En les properes municipals, amb quin nom es presentarà el seu partit?

En l´última convenció municipalista vam acordar que ens presentaríem amb les sigles de JxCat perquè el PDeCAT és el partit, l´estructura, la maquinària que fa funcionar JxCat però és evident que en els lideratges, sobretot allà on no tenim una representació que asseguri que l´independentisme serà present als ajuntaments, optarem per fórmules transversals que ja veurem com s´articulen. Però no a tot arreu hi haurà llistes amb militants del PDeCAT.

Tot i que reclamen unitat, sembla que serà complicat sumar-hi ERC.

Això dependrà d´ells, perquè ja dic que la Crida no va de partits. Ja entenem que ERC no ha d´abocar-se com a partit dins la Crida, però sí que seria bo que les persones simpatitzants o votants d´ERC hi participessin com està fent molta gent de la societat civil o associats del PDeCAT.

Carles Puigdemont deia en la presentació del moviment que no és personalista, però la Crida gira a l´entorn de la seva figura. Com es compatibilitzen el propòsit i els fets?

Nosaltres ja vam apostar per la unitat de l´independentisme abans que el president Puigdemont. Ho vam intentar amb Junts pel Sí, que va liderar el president Mas i la societat civil, i des d´aleshores sempre hem fet crides a la unitat de l´independentisme. Ara en aquest moment és veritat que la màxima transversalitat del país independentista la representa el president Puigdemont, però vull creure que això no va d´una sola persona ni de bon tros. Malgrat que el lideratge polític indiscutible sigui del president Puigdemont, del qual reconeixem el lideratge moral i polític.

Quina ha estat la seva primera tasca a la presidència?

Demanar hora per anar a veure el president Puigdemont amb el president Torra per començar a treballar.

Per demanar instruccions, per consensuar l´acció?

Després que el PDeCAT li hagi reconegut el lideratge polític i moral crec que és convenient que el màxim dirigent del partit li faci una visita per compartir el màxim d´informació.

El president Torra assegurava en la seva intervenció al Congrés que vindran moments difícils que no ens podem ni imaginar. Sona apocalíptic.

Vol dir que el procés d´independència no s´ha acabat i que s´ha de continuar lluitant. I que no podem descartar cap escenari.

El final del camí a la independència el veu ara més a prop?

El nostre objectiu és governar bé, posar en funcionament el Consell de la República a Brussel·les i intentar pressionar a Madrid, perquè la solució política passi per un referèndum perquè els catalans puguin decidir el seu futur. Aquesta crec que ha de ser la feina del partit. Hem aprovat aconseguir la independència «el més aviat possible», una frase que pot ser interpretada de diverses maneres. Però com a partit hem decidit que volem fer efectiva la independència i que quan puguem ho farem.

Diu que s´ha de pressionar Madrid, però la seva vicepresidenta, Míriam Nogueras, diu que se li posaran les coses difícils a Pedro Sánchez.

Ell ha de posar una solució política damunt la taula, que han de ser les urnes. Si no, els nostres vots cada cop costaran més.

Artur Mas deia diumenge que no s´ha de parlar tant de no fer un pas enrere sinó de mirar endavant. Què creu que vol dir?

Ho diu en clau interna, en el sentit que en el nostre partit de vegades, com en l´independentisme en general, s´ha volgut demostrar qui és més independentista i el moment en què estem ja no va d´això. No n´hi ha prou de semblar valents i fer declaracions valentes, sinó que cal actuar amb intel·ligència i prendre decisions amb què la gent vegi que anem fent efectiu el dret a l´autodeterminació. No es tracta de només estètica, sinó de fer coses efectives.

Considera que a l´independentisme hi ha massa estètica?

No. En els últims mesos Parlament i Govern van fer allò que s´havien compromès a fer, i amb tota la contundència i sacrificis. I és injust que es dubti de l´independentisme, perquè ho hem posat tot per aconseguir la independència. I que encara hi hagi gent que dubti de segons quins polítics...

Artur Mas va assegurar que «no s´ha de confondre mentida amb exageració». Creu que s´ha mentit o exagerat?

No. La percepció de la ciutadania de l´1-O va ser correcta: s´anava a votar segons les lleis del país quin seria el nostre futur. Però mai no vam pensar que el Govern espanyol actuaria com ho va fer. Davant la repressió i del referèndum no completat per culpa de l´Estat, es va obrir un altre escenari. Sempre defenso que vam fer les coses d´acord amb la llei, i aquesta deia claríssimament que per aconseguir la independència primer s´havia de votar i que un cop votat en un referèndum legal s´havia d´aplicar la llei de transitorietat, que el que feia era fer un traspàs d´un estat a l´altre d´acord amb la llei. Si tot plegat la gent ho va malinterpretar ho lamentem, però no podem dir que fos un engany.

Torra diu que cal un nou 1-O i Sánchez, un nou Estatut.

Crec que el que cal és un nou primer d´octubre, perquè busquem un referèndum legal per exercir l´autodeterminació amb totes les conseqüències. Un nou Estatut no crec que sigui avui la via que pugui acceptar Catalunya.

El Bages notarà que el president del PDeCAT és bagenc?

La meva màxima responsabilitat és que el partit funcioni. Però soc una persona arrelada al territori, com bé sabeu. Com a diputat he lluitat per millorar les infraestructures de la comarca. Crec que ho he demostrat sobradament. També des d´on soc ara intentaré treballar perquè les injustícies que patim al Bages i a la Catalunya Central es puguin solucionar de la millor manera possible.

El càrrec fa més respecte o més entusiasme?

Em genera una enorme responsabilitat, que intentaré aplicar en tots els sentits, i tenint molt presenta la gent que abans ha liderat el partit. Intentaré treballar amb la mateixa lleialtat que els meus antecessors.