El servei d'assessorament i atenció a la pobresa energètica del Consell Comarcal del Bages ha atès 300 persones des que es va posar en marxa a final de gener, amb un perfil predominant de persones que viuen soles i d'edat avançada. Segons el conseller de l'àrea d'Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, Albert Marañón, les principals demandes han estat vinculades a com sol·licitar el bo social, paralitzar el tall en el subministrament, així com establir mecanismes per aconseguir una rebaixa en la tarifa.

L'oficina, la primera a nivell comarcal existent a Catalunya i que es diferencia pel seu caràcter itinerant i amb visites a domicilis per detectar possibles vulnerabilitats, va arrencar com a prova pilot i tornarà a funcionar a la tardor amb el repte «d'arribar a més col·lectius».

Marañón recorda que l'objectiu de l'oficina és garantir el «dret energètic» dels veïns del Bages independentment d'on resideixin. Per aquesta raó, el servei s'ha anat movent entre Manresa, Navàs, Sallent, Artés, Sant Joan de Vilatorrada, Cardona i Sant Vicenç de Castellet per tal de facilitar-hi l'accés als veïns dels 29 municipis del Bages que formen l'Àrea Bàsica de Serveis Socials (ABSS) de la comarca.

A més a més, la cap d'àrea de Serveis Socials Bàsics del Consell Comarcal del Bages, Flori Mérida, remarca que, davant de la impossibilitat d'algunes persones per traslladar-se, «s'han fet visites a domicili». Aquest fet, afegeix, «permet detectar més fàcilment les vulnerabilitats».

El tècnic energètic responsable de l'oficina, Albert Caballero, explica que les principals demandes que han tingut han estat les vinculades a l'import de la factura de la llum, el suport en la gestió dels bons socials energètics, així com les relacionades amb la baixada de la potència. En aquest sentit, aprofundeix, «prop del 30% tenien potències que no els tocava i canviar-ho els ha permès abaratir les factures».

Paral·lelament, afegeix, el servei també ha proporcionat als seus usuaris nous hàbits que persegueixen l'estalvi econòmic, com ara «utilitzar estufes de butà en lloc d'elèctriques, que els tancaments siguin els correctes o abaixar les persianes a l'estiu», posa com a exemple el tècnic. s

Des del Consell Comarcal, però, lamenten els entrebancs burocràtics existents en l'àmbit. «En tractar-se d'un marc normatiu nou hi ha moltes llacunes en la interpretació», assegura l'educadora social Alícia Benito, i afegeix que els «agents socials han acabat esdevenint els interlocutors amb les companyies».

Per la seva part Marañón es queixa que la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica no s'hagi desplegat tal com caldria. «Si s'hagués desenvolupat bé, les companyies s'haurien de fer càrrec dels rebuts impagats i no està passant així», lamenta.

Malgrat tot, després d'aquesta prova pilot, Marañón assegura que la valoració és positiva. «Contribuïm al fet que més persones puguin pagar les factures i no hagin de recórrer als serveis socials», diu, tot remarcant, a més, el vesant «preventiu» del servei. «Ens permet detectar situacions i factors que podrien desembocar en altres problemàtiques», apunta.

El servei tornarà a funcionar a la tardor, abans de l'arribada del fred. Entre els canvis que es preveuen, avança el conseller, hi ha adreçar-se «més al conjunt de la població». «No només ampliar el nombre d'usuaris, sinó arribar a més col·lectius», diu. «Hem d'entendre que l'assessorament energètic el pot necessitar tothom independentment de si pot o no pagar els rebuts, és útil tenir més coneixement que ens permeti a tots estalviar», afegeix.