L´Ajuntament de Castellgalí intervindrà a final d´any a la Torre del Breny per preservar l´estructura que encara es conserva d´aquest antic sepulcre romà, originari del segle III d.C. Situat al mig d´una rotonda del poble a pocs metres d´on conflueixen els rius Llobregat i Cardener, és un dels elements arquitectònics i històrics més emblemàtics del municipi «i el volem dignificar», segons ha explicat l´alcalde, Cristòfol Gimeno.

Els treballs es limitaran, per ara, en la consolidació, endreça i neteja de l´estructura i del seu entorn, tenint en compte que s´ha anat deteriorant amb el pas del temps. Es farà segons un projecte bàsic elaborat per la Diputació de Barcelona, que a més a més hi aportarà 111.437 euros dels prop de 124.000 que costaran el total de les obres (la resta anirà a càrrec de l´Ajuntament a partir de recursos propis).

Es tracta de la primera fase d´una intervenció que es podria ampliar més endavant, amb la possibilitat que en algun moment es pugui acabar reconstruint la totalitat de l´estructura tal i com es preveu que hauria tingut originalment. És una opció que l´alcalde no descarta, si bé per ara no hi ha res planificat.

I és que la Torre del Breny (coneguda popularment com la Torre dels Dimonis), en el seu temps havia estat una important construcció funerària, fins al punt que «es considera un dels principals mausoleus de tota la Península que encara es conserven», explica Gimeno, per bé que només en queda la base, que té una forma rectangular i d´uns 3 metres d´alçada.

Se sap que les seves dimensions eren molt superiors al que es conserva a partir de la descripció i el gravat que en va fer l´historiador francès Alexandre de Laborde, quan va visitar el monument l´any 1805 (vegeu la imatge inferior). A partir de la descripció que se´n fa, se sap que a la part superior del monument s´erigia un fris que representava una dona nua, acompanyada per dos lleons i motius vegetals.

En aquest gravat apareix una construcció similar a una masia annexa al sepulcre, que s´hauria construït durant l´Edat Mitjana, explica Gimeno, i que s´hauria conservat igual fins que a final del segle XIX, les pedres de bona part del conjunt de l´estructura van ser utilitzades per industrials de Sant Vicenç en la construcció d´una resclosa. Anys més tard, apunta Gimeno, també es va treure la masia adjacent.