Al camp que hi ha darrere de la presó dels Lledoners s'hi accedeix per molts camins. Des de Pineda, Santpedor, el Poal de Manresa o Joncadella. De fet és un encreuament de pistes on sovint s'hi veu gent corrent o en bicicleta.

Amb cotxe la via ràpida és anar en direcció al polígon dels Vinyats de Sant Joan de Vilatorrada i continuar per la carretera asfaltada. A mà dreta queda el bosc, i a mà esquerra de seguida comencen a aparèixer les fermes torres que aguanten els focus que il·luminen la presó i les càmeres que, discretament, tot ho veuen. De cop i volta s'obre una gran esplanada al davant. Són camps que s'han convertit en improvisats aparcaments de centenars de cotxes. La presó és allà mateix. Ideal.

Ahir la convocatòria era a 3/4 de 7. No és causalitat. Els presos reben visites i després poden sortir al pati abans de sopar i tornar a les cel·les. És quan poden sentir els crits de fora.

A les 5 de la tarda, però, ja hi havia algun cotxe i gent que es començava a enfilar a un petit turó des d'on es veu bona part del complex penitenciari. El mateix turó que més tard els Mossos d'Esquadra farien desallotjar i on apuntava insistentment una de les càmeres de seguretat del centre penitenciari.

A poc a poc la zona es va anar omplint de gent. De tota mena. Famílies senceres, motoristes, amb bicicleta, amb animals de companyia. Feien fotos, es feien selfies amb la presó al darrere, feien onejar estelades i mocadors i feien sonar un xiulet artesà que repartien veïns de les Borges Blanques amb l'esperança que algú els respongués dels de Lledoners. Tímidament es van començar a sentir els primers crits de «Llibertat presos polítics» i «No esteu sols». Quan va començar l'acte de Música per la Llibertat, desenes de cotxes encara havien d'arribar al camp.

Fent una enquesta ràpida hi havia gent d'Arenys de Mar, Andorra, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Solsona, Centelles, Aiguafreda, els Hostalets i de les terres de Ponent, des d'on es van organitzar quatre autocars. També una parella de Vitòria que va assegurar que havien quedat impressionats però que havien trobat a faltar més gent jove.

El secret de l'èxit de les convocatòries que s'han fet fins ara a Lledoners és que cap partit no se n'hagi apropiat, opinaven alguns dels assistents.

També que hi ha certa desorganització, però mínimament endreçada.