No és un santuari. Però s'hi podria assemblar. Té tots els ingredients per convertir-s'hi: gentada, un munt de cotxes, autocars, persones que dirigeixen el trànsit, fotos i selfies. I un punt de fe, també. Ahir milers de persones es van tornar a concentrar al capvespre al camp adjacent que hi ha darrere de la presó dels Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, per reclamar la llibertat dels presos polítics. «No esteu sols» i «Llibertat presos polítics» van ser els crits que més es van sentir.

Des que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull són a Lledoners, el centre s'ha convertit en un lloc gairebé de pelegrinatge per als independentistes. També hi va haver crits per l'alliberament de les preses.

Cada diumenge a la tarda hi ha una convocatòria de Música per la Llibertat. La d'ahir, però, va ser de les més concorregudes i multitudinàries per sorpresa dels mateixos organitzadors, entre els quals l'ANC i Òmnium, a més a més de l'esmentat col·lectiu Música per la Llibertat i la implicació de l'Ajuntament de Sant Joan. Qui porta el pes de la mínima organització de l'acte, però, són voluntaris perquè tot acabi rutllant. «Es tracta que hi hagi un mínim de coordinació i que tot estigui el màxim d'ordenat possible», comenta Ramon Creus, de l'organització.

«No sé si és un pelegrinatge», afirma Jordi Corrons, president d'Òmnium a Manresa. «La gent veu la presó i d'alguna manera volen mostrar el seu suport als presos polítics. Pelegrinatge seria un acte de fe». Corrons assegura que no s'esperava que al voltant del centre penitenciari es generés aquest moviment cada diumenge. «Però em sembla fantàstic. Si s'ha acabat fent és per la gent. Això no pertany a partits, ni entitats, ni governs, sinó a la gent. Ens autoorganitzem».

Les dues primeres concentracions al camp que hi ha darrere dels Lledoners es van organitzar coincidint amb l'arribada dels presos a principi de juliol, en el cas de Junqueras, Romeva i els Jordis, i a mitjan mes passat pel que fa a Turull, Rull i Forn. L'ANC i Òmnium van entomar la convocatòria a escala nacional. En aquest cas amb cert caire d'oficialitat. A partir d'aquí, però, el protagonisme es va cedir als voluntaris, Música per la Llibertat i particulars. Al principi més improvisadament. Ara ja d'una forma més endreçada.

«Aquí d'oficial no hi ha res», assegura l'activista i regidor a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona. Segons el seu punt de vista, la mobilització és permanent i, en aquest cas concret, amb un objectiu molt concret, que és no oblidar. «El més important és que no s'oblidi que aquí hi ha uns presos. I la gent hi és i continua».

La resposta a la convocatòria d'ahir era una incògnita per als organitzadors. Enmig d'un mes d'agost podia passar que la participació fos més aviat discreta, o al contrari, que fos massiva. I va ser tan massiva que en alguns casos els accessos al camp, on s'arriba per una petita carretera asfaltada, van quedar col·lapsats i l'organització va quedar desbordada a l'hora de dirigir el trànsit.

Pesarrodona es mostra sorprès per la resposta a les concentracions als Lledoners. «Jo em pensava que a l'agost es desactivaria fins a l'11 de setembre. Però des que hi ha els presos hi ha una mobilització permanent. Això no té aturador». Opina que l'autonomia està morta. Que cal una negociació, pactar un referèndum o anar per la via de la unilateralitat.

Ahir les Terres de Ponent van tenir un protagonisme destacat. El Cor Plaça de la Paeria i els Cantaires de Ponent van ser els encarregats de posar la música a la trobada. Van interpretar diverses peces i, com ja s'ha convertit en costum, al final va ser el torn d' El cant dels ocells, L'Estaca i Els Segadors.

Entremig, la diputada santvicentina al Parlament, Adriana Delgado, que aquesta setmana va poder visitar els presos de Lledoners, es va dirigir als assistents per transmetre «un missatge de gratitud» de part dels polítics empresonats. «Ens senten i ens escolten. Ens demanen que no els plorem sinó que els reivindiquem».