La convocatòria d'ahir a Lledoners era a 2/4 de 7 de la tarda, i un parell d'hores abans ja hi havia aplegades, pel cap baix, unes dues-centes persones al recinte a l'aire lliure on es desenvoluparia l'acte. Començava a ploure, i els pàrquings s'anaven atapeint de cotxes, autocars i també alguns tractors cada cop a un ritme més accelerat. Faltava estona, i ben aviat es va saber que de 2/4 de 7 es passaria a les 7, però l'espera s'ho valia.

Cues i cues de cotxes van començar a col·lapsar les vies d'accés a Lledoners, en absolut pensades per absorbir grans avingudes de trànsit, i la pluja anava complicant per moments tant els vials com els aparcaments, que van acabar ben enfangats. A mesura que s'acostava l'hora, es feia més difícil per les llargues cues, que arribaven fins a tocar de Manresa: «Hi ha més d'un quilòmetre de cotxes, que triguen uns tres quarts d'hora a arribar», explicaven des de l'organització.

Cridòria sota la pluja

Mentrestant, l'esplanada de davant de la presó era cada cop més un estol de paraigües oberts, però amb els ànims al màxim. Els càntics reivindicatius no van parar de sonar pràcticament en tota l'estona d'espera, que, vist l'ambient, es va fer menys llarga del que s'hauria pogut pensar. Això sí, quan les autoritats van fer acte de presència, part del públic reclamava que ja comencessin els parlaments, mentre que el president Torra persistia en les seves llargues salutacions a autoritats i al públic més proper a l'escenari.

Hi havia famílies senceres, i públic de totes les edats vingut d'arreu de Catalunya, algun amb manta i nevera inclosa. És el cas de Marta Boixeda, de Sant Hipòlit de Voltregà, que havia vingut a Lledoners amb uns amics «per donar suport a Forn i Trapero, i perquè hi ha molta pressa per tenir la República». No gaire lluny, hi havia una colla de sis persones que venien de Montmeló. Al matí havien anat a Barcelona (a l'acte commemoratiu dels CDR), i a la tarda volien ser a Lledoners «per tots», deia Sònia Pascual, però sobretot per Forn i Trapero, i lamentava que l'acte en record de les víctimes sense ells «és una estafa».

Un altre grup portava cadires per intentar presenciar l'acte amb comoditat i des de primera fila (per bé que la pluja els ho va posar difícil). Entre ells hi havia Sira Giner i Eduard Castañé, de Tàrrega: «Vam venir diumenge, avui també hi som, i si cal, demà tornarem», asseguraven. Per a ells, el protagonisme de l'acte d'ahir era de les víctimes, però com molts dels altres presents, també van voler recordar la gestió de Forn i Trapero, «que estan pagant la nostra defensa». També Gemma Gelabert i Jaume Clamosa, de Sant Quirze del Vallès, es queixaven de la situació dels presos: «Haurien d'estar al carrer defensant la gestió que van fer , i com que no hi poden ser, hem vingut nosaltres».

Era l'esperit general que es va viure amb eufòria (i una certa ràbia) en l'acte d'ahir. I en acabar, després d'hores, era el moment de tornar. Als aproximadament tres milers de persones que s'havien aplegat a Lledoners, els faltava el camí de tornada, alguns ho van fer camp a través per trobar algun camí de carro fins a la carretera. Mínim, una hora!