El Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages -el que en el seu moment es plantejava com un document clau per donar estabilitat a aquesta activitat davant l'amenaça que pesava el 30 de juny del 2017 sobre els abocaments al Cogulló- s'aprovarà, si no sorgeix cap imprevist, aquesta propera tardor, però això haurà suposat dos anys de retard respecte de la previsió inicial. L'abast del document, l'elevat nombre i l'envergadura de les al·legacions presentades al primer dels documents, el canvi d'escenari en l'explotació dels runams de Cardona (amb la marxa d'Ercros) i també la paràlisi temporal que va suposar en les accions de Govern l'aplicació de l'article 155 a Catalunya han estat els principals factors acumulats que han causat aquest notable retard.
En la darrera comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central (celebrada el juliol) no es va incloure l'aprovació provisional del PDU de la Mineria del Bages, i tot fa pensar que hauria de rebre aquest llum verd a la prevista per al setembre. Llavors només faltaria que passés per la comissió d'Urbanisme de Catalunya (és pràcticament un tràmit) perquè s'obri la porta a que la signi el conseller de Territori i l'elevi així a document definitiu.
Per anar a l'arrel de la tramitació d'aquest Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages cal remuntar-se al 23 de març del 2016, quan el Govern de la Generalitat en va presentar les directrius generals del que ha d'acabar sent el document que reguli i endreci el desenvolupament de l'activitat minera al Bages. Un pla urbanístic en curs que en aquell moment l'executiu català s'aventurava a dir que quedaria aprovat a final d'aquell mateix any (2016). Era un moment en què el Govern considerava urgent disposar d'aquest document, ja que hi veia el marc que li oferia la legalitat necessària per garantir el desenvolupament de l'activitat minera, deixada en fals per successives sentències judicials.
El que sí que es va fer l'octubre del 2016 va ser l'aprovació inicial del PDU, amb el propòsit de disposar del document definitiu abans de la data del 30 de juny del 2017, que en aquell moment pesava com una espasa de Dàmocles sobre els abocaments al runam del Cogulló. Però tampoc en aquest cas es van complir els objectius. L'elevat nombre i, sobretot, l'abast de les al·legacions rebudes (d'ajuntaments i de la mateixa empresa ICL), que significaven canvis substancials, va motivar una segona aprovació inicial, que es va formalitzar el 21 de març passat. A partir de llavors s'obria un nou període d'exposició pública, i la intenció era resoldre les noves al·legacions i tramitar l'aprovació definitiva abans d'aquest estiu. Tampoc aquesta fita s'ha pogut assolir, i ara queda tenir-lo a punt abans d'acabar l'any.
Concentració d'activitat
Difícilment el PDU definitiu diferirà gaire, en les línies mestres, del que es va aprovar inicialment el març passat, ja que aquest era un document que ja naixia valorant i recollint moltes inquietuds i demandes del primer període d'exposició pública.
Entre la primera aprovació inicial i la segona, el principal introduït va ser que la producció de sal vacuum a Súria es concentrarà en la seva totalitat dins les instal·lacions que ICL té actualment en aquest municipi, on ja s'ha construït i hi ha en funcionament la primera de les plantes de fabricació. És a dir, es preveu la segona de les plantes a l'interior del recinte miner, i no al polígon de la Pobla Sud, que és on el situava el primer document. L'altra novetat rellevant era la incorporació de Cardona al pla director, també com a municipi miner, ja que inicialment no s'hi havia previst.
En aquella aprovació inicial del 2016, el PDU arribava a preveure espais urbanístics per a fins un total de quatre plantes de sal vacuum (a banda de la ja construïda a les instal·lacions de Súria, en preveia dues al polígon de la Pobla Sud i una quarta, si calia, a Callús). Amb el document aprovat el març i els nous càlculs de producció que s'havien fet en els darrers mesos, es va establir que la producció de sal vacuum quedaria fixada en les dues plantes previstes a l'interior del recinte miner, més una tercera (també en aquestes instal·lacions) de trituració, com la que ja s'ha engegat a Sallent.
Inicialment, el PDU apostava per instal·lar aquesta segona planta al sector de la Pobla Sud de Súria, situat al sud de la C-55 i a tocar del terme municipal de Callús, amb una superfície de gairebé 166.000 m2. No obstant això, l'empresa va justificar la possibilitat de construir-la a tocar de les actuals instal·lacions, i així reduir el consum de nou sòl i compartiria processos. De fet, tant ICL com l'Ajuntament de Súria van presentar al·legacions demanant que s'aprofitessin els espais del que ja és el recinte miner.
El PDU inclou els municipis de Súria, Sallent i Balsareny, on es preveuen actuacions urbanístiques concretes, i Callús, Manresa, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós de Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, que podrien acollir infraestructures de pas, bàsicament de subministrament d'aigua, i actuacions de restauració ambiental. En la segona aprovació inicial s'hi va afegir Cardona, sobretot després que Ercros deixés el runam vell a mig explotar.
