El trabucaire és una de les figures del folklore català més antigues, però, fins ara, l'impacte sonor de l'arma que utilitza era un terreny desconegut. Amb l'objectiu de conèixer les possibles lesions auditives, el president de la Colla de Federins de Terrassa i de la Creu Alta i alhora doctor en otorinolaringologia, Josep Maeso, va impulsar un estudi per analitzar la repercussió acústica de l'estrèpit dels trabucs. L'escenari per posar a prova la seva intensitat sonora va ser la plaça del Poble Vell de Súria, el juny de l'any passat, on es van reunir diferents colles trabucaires. Els resultats publicats de l'estudi equiparen l'esclat del trabuc al nivell d'una broca per penjar un quadre. El so que produeix el trabucaire se situa en una mitjana general de 113 decibels, «una dada que implica precaucions per als actuants però desmenteix alguns tòpics», sosté Maeso.

«Al voltant del so explosiu del trabuc existien temors per part de les colles trabucaires pels possibles traumes acústics», explica un dels membres de la colla dels Federins de Terrassa, Josep Sellarès. Destaca que, per aquest motiu, calia impulsar un estudi científic que indiqués el volum de soroll generat. Josep Maeso explica que va trobar estudis sobre l'impacte sonor de l'armament de combat, «però no existien estudis sobre la potència sonora d'un trabuc».

Així doncs, va decidir impulsar l'estudi amb l'objectiu de millorar la seguretat dels actuants i dels espectadors. No obstant, el resultat de l'anàlisi va sorprendre els trabucaires i va desmentir algunes creences a l'entorn de l'impacte del so del trabuc, «ja que pensàvem que estaria per sobre dels 113 decibels», apunta Maeso.

Què aporta l'estudi?

Segons les conclusions de l'anàlisi, el nivell del so que es produeix amb les explosions de pólvora dels trabucs és elevat, amb una mitjana general de 113 decibels. Però, Josep Maeso explica que és a partir dels 120 decibels «quan és més fàcil que es formi un trauma sonor». Per tant, els resultats obtinguts tranquil·litzen els trabucaires, «ja que pensàvem que la repercussió acústica de l'activitat dels trabucaires es podria equiparar als 140 decibels de les armes de tir i això hauria comportat canvis radicals en la protecció», comenta Maeso.

Tot i això, destaca que els resultats no alliberen els trabucaires de prendre mesures de protecció. Josep Maeso apunta que els actuants s'han de protegir amb taps a les orelles, «ja que aquests redueixen l'impacte sonor en 12 decibels». També indica que els espectadors que tinguin l'oïda sensible també haurien de protegir-se. Destaca que, gràcies a l'estudi, podran transmetre la informació adient als trabucaires i als veïns de cada poble que vulguin assistir a l'actuació.

Josep Maeso explica que, principalment, ha extret tres conclusions de l'estudi. D'una banda, explica que els nivells de soroll més alts es produeixen en les freqüències greus (200-250Hz), «que donen molta sensació de vibració però són menys perilloses que les freqüències agudes». D'altra banda, comenta que «una despesa més gran de pólvora no provoca un increment significatiu del soroll». Destaca que «duplicant els quilos de pólvora a l'arma el so solament augmenta dos decibels». I, finalment, també sosté que els nivells sonors entre les armes d'avantcàrrega no difereixen de forma significativa.

L'especialista en audiologia remarca que va tenir la col·laboració de la Colla del Tro Gros de Súria, dels trabucaires de Solsona, Berga, Castellar del Riu, del Vi d'Alella, Miquelets de Catalunya i Sant Andreu de Barcelona, a banda de l'empresa Cottet i l'empresa SGS Tecnos.