El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, ha obert una investigació per demanar informació sobre l'existència d'un mausoleu ubicat al monestir de Montserrat, on hi ha enterrats 319 combatents del Terç de Requetés Nostra Senyora de Montserrat. El Síndic, que es va assabentar de la seva existència a través dels mitjans de comunicació després que el PSC en demanés la retirada, vol determinar el motiu de la manca d'actuació de les administracions. En el marc de l'actuació d'ofici, el Síndic té previst adreçar-se la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia i demanar el motiu pel qual aquest conjunt arquitectònic no consta en el cens en què es recullen 3.647 símbols feixistes classificats en 12 tipus diferents.

Ribó ha recordat que cal donar compliment a la Llei de memòria històrica, que faculta les administracions públiques a prendre les mesures oportuns per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes i esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. La mateixa Llei, afegeix el Síndic, estableix que cal impulsar polítiques públiques relatives a la conservació i el foment de la memòria democràtica; en aquesta línia, el Síndic vol investigar les actuacions dutes a terme per les administracions públiques.

La cripta del Terç de Requetés Nostra Senyora de Montserrat ocupa l'espai a un extrem de la plaça dels Apòstols, a l'entrada al santuari, des del 1958; el monument al requeté jacent (foto) havia estat a la vista de tothom fins el 1995, quan arrel de les obres de restauració arquitetcònica de la basílica de Montserrat s'hi va resituar la balconada que rematadava l'absis de l'església i que tapava la visió de l'absis renaixentista; aleshores el monument es va posar en la placeta de l'entrada a la cripta on hi ha les despulles i els noms de 319 requetes morts a la guerra civil.

El Terç de Requetés Nostra Senyora de Montserrat es va crear a Pamplona el 3 de desembre del 1936 amb catalans d'adscriprció carlina, de la Lliga, de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions marianes i d'Acció Catòlica fugits de la zona republicana i va lluitar al bàndol franquista en els fronts d'Extremadura, Aragó i a la Batalla de l'Ebre, especialment a la zona de Vilalba dels Arcs i Gandesa.