«M'emociona veure que, mig segle després, el ball de cascavells de Navàs continua viu i intacte», remarca un dels impulsors de la dansa infantil de festa major, Lluís Gubianas. El ball tradicional es va crear el 1968 i impulsa els més petits de Navàs a formar part de la cultura popular del poble. Molts d'ells, després de ser cascavells, esdevenen bastoners, balladors de nans i fins i tot geganters. En molts casos, aquests infants segueixen el mateix camí que els seus pares van recórrer temps enrere. De fet, avui a la plaça de l'Ajuntament, amb motiu del cinquantè aniversari, es reunirà el conjunt de persones que han donat vida al ball de cascavells i faran una actuació conjunta. Així doncs, l'aniversari deixarà l'estampa de pares i fills ballant junts.
Cinquanta anys enrere, el so dels cascavells va omplir la plaça de l'Ajuntament per primera vegada. Només vint-i-quatre infants ballaven i hi havia una vintena d'espectadors, recorda Lluís Gubianas. Una imatge que contrasta amb l'actual, ja que «durant els últims anys gairebé mig miler de persones es reuneixen a la plaça per veure la cinquantena de cascavells que actuen», destaca un dels organitzadors actuals del ball de cascavells, Josep Busquets.
Busquets assegura que, des de l'any 1987, quan es van començar a comptar el nombre d'infants que participaven al ball, s'han registrat 400 participants, aproximadament. Segons Lluís Gubianas, el motiu de l'èxit «és fruit del compromís que mostren els organitzadors a l'hora de transmetre als infants el valor del ball».
D'on surt el ball de cascavells?
Els membres del Grup Sardanista de Navàs van crear el ball de cascavells per oferir un lloc als infants dins la cultura popular. Lluís Gubianas explica que, fins a final dels anys seixanta, les figures del folklore català, com els nans, la pubilla i l'hereu o els gegants, eren inexistents a Navàs. Així doncs, es van instaurar aquestes tradicions al poble per «cercar la identitat catalana sota el règim franquista», remarca.
Explica que ell juntament amb Josep Seriols, veí de Navàs, van idear la coreografia de la dansa popular; i el navassenc Josep Maria Castella es va encarregar de la composició de la peça musical. Gubianas explica que el ball de cascavells ja es feia en altres municipis, com a l'Ametlla de Merola, a Súria i a Cardona. «Però vam decidir començar de zero i crear un ball propi per a Navàs», sosté. Explica que els moviments no s'allunyen gaire dels balls dels altres municipis, «però la música és l'element que ens diferencia». Es tracta d'una cobla que marca el ritme dels infants, guarnits amb cascavells, espardenyes i faixa.
Un relleu garantit
«El meu fill participarà per primera vegada al ball de cascavells i veure'l em transporta a la meva infància, quan era jo qui actuava a la plaça», explica el navassenc Francesc Vidal mentre acarona el seu fill, Nil, que seu a la seva falda. L'infant ja feia temps que esperava tenir sis anys per poder formar part de la dansa popular. «Com que celebrem els cinquanta anys de cascavells tindrem l'oportunitat de ballar plegats», explica Vidal al seu fill. L'equip organitzatiu del ball de cascavells va enviar una carta als veïns del poble per convidar els antics balladors a la cita. «Encara no sabem quants hi acudiran, però segur que hi haurà força pares, mares i fills que tindran l'oportunitat de ballar junts», destaca Busquets.
Explica que, en la majoria dels casos, els pares que van formar part dels cascavells apunten els seus fills a ballar. «Quan els cascavells es fan grans els animem a continuar formant part d'algun col·lectiu de cultura popular de Navàs», sosté Busquets. En aquest sentit, assegura que el relleu generacional dels nans, els bastoners o els gegants de moment està força garantit, ja que sempre hi ha joves interessats a formar-ne part. Comenta que, quan hi ha força nens i nenes del poble que volen fer ballar els nans, «les persones que acumulin més anys d'antiguitat amb els cascavells tenen avantatge».
La filla de Josep Busquets, l'Anna, explica que ha ballat amb els cascavells, amb els nans i també amb els bastoners. «Ara em dedico a ajudar els infants a aprendre's el ball de cascavells», explica. El seu pare se la mira i comenta que «algun dia serà ella qui s'encarregarà de la coordinació i l'organització dels cascavells, «juntament amb altres joves que també ajuden durant les dues setmanes d'assajos».
