El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que és a la presó des de l'octubre passat, va rebre ahir l'escalf d'unes 150 persones, que van omplir a vessar la sala de plens de Cardona en un acte institucional de reconeixement que l'Ajuntament li va voler organitzar, ara que fa un any que Cuixart va pronunciar el pregó de festa major a la mateixa sala, on ahir se'l va reivindicar com a referent a tenir en compte per construir el futur del país.

L'acte va tenir la presència de la companya de Cuixart, Txell Bonet, i també del seu fill Amat i d'altres familiars, que van presenciar l'homenatge des de primera fila. Tampoc no hi va faltar el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, que va acompanyar Bonet i l'alcalde, Ferran Estruch, en els discursos de recoeixement. Tots tres van ser rebuts amb un fort aplaudiment del públic, especialment en el moment en què Txell Bonet es va dirigir a la primera fila per abraçar el seu fill i a la resta de familiars, abans de pujar fins a la taula plenària on farien els parlaments.

Estruch va obrir l'acte recordant que ara fa un any «vam tenir un pregoner de luxe», i va recordar algunes frases que Cuixart havia pronunciat en el seu discurs, «ple d'esperança i carregat de força i il·lusió». Va lamentar «que avui estigui tancat a Lledoners», i ho va qualificar com «un fet insòlit que cap democràcia pot acceptar». Abans d'acabar, amb la promesa a Cuixart «que el teu sacrifici no serà en va», va llegir una carta que el mateix Cuixart havia fet arribar des de la presó «a un bon amic d'aquest Ajuntament» amb motiu de l'acte d'ahir, i en què afirmava tenir «un molt bon record del cap de setmana a Cardona i de la vetllada del pregó» de l'any passat.

Al seu torn, Marcel Mauri també va denunciar «el despropòsit inacceptable» de l'empresonament de Cuixart «perquè ni ell ni cap [dels independentistes presos] han comès cap delicte». Va augurar «una tardor intensa» en la qual «haurem de tornar a demostrar la nostra capacitat de mobilització», i com havien dit el president Torra i el mateix Cuixart, va reiterar que «la nostra actitud no serà de defensa sinó d'acusar un estat que dia rere dia vulnera drets fonamentals». Molt crític amb l'actitud de l'Estat i de la justícia espanyola envers la situacó de Catalunya, Mauri va negar que hi hagi fractura social, i apel·lant al que sovint defensava Cuixart, va situar la cultura com a «principal eix d'aquests valors republicans», i com al «millor antídot contra aquesta intolerància i el totalitarisme».

Amb la República comença la feina

Txell Bonet va cloure els parlaments amb un discurs amable i distès, però contundent pel que fa a l'objectiu de construir la República, «que no és el punt final, sinó que és llavors quan comença la feina», entre d'altres coses, per assolir «el repartiment de la riquesa» que Cuixart ha reivindicat en alguns dels seus discursos, com també la diversitat, entesa com que «no hi ha una única manera de ser català».

Bonet, que va assegurar que «Cardona és casa nostra», va recordar l'1 d'octubre. Va dir que des d'aleshores «el poble català s'ha emancipat», i va encoratjar els ciutadans «a no aturar-nos i a no tenir por», però també a «estar atents i a no acceptar que es criminalitzi la llibertat d'expressió i el dret a la informació».