La família de Marta Borao sempre ha estat una apassionada dels toros. La jove de Terol, que ara té 24 anys, es va introduir en la tauromàquia fa uns quatre anys, per afició. Assegura que aquest món la va «enverinar», que cada cop «en volia més», fins al punt de decidir que s'hi volia dedicar de manera professional.

Com és el món del toreig per a una dona?

Diferent. És més dur i a vegades masclista. Qui digui que no, menteix. Hi ha menys oportunitats, els entrenaments són més durs, i el context no és el mateix per a un home que per a una dona.

El franquisme va prohibir a les dones torejar a Espanya. No es va autoritzar la presència de dones a les places de toros fins al 10 d'agost del 1974. Com ha afectat això a la història de les dones toreres?

Vaig conèixer Ángela Hernández, la primera dona que va aconseguir el carnet de torera a Espa-nya. Això va passar l'agost del 1974. Va ser un avançament lògic, perquè el toro no distingeix si té davant un home o una dona. Òbviament és el més normal que hi hagi dones toreres. No és res que s'hagi d'agrair, al contrari, n'hi hauria hagut d'haver abans. La història va canviant i les coses evolucionen.

De 825 matadors de toros que hi havia el 2017 a Espanya, només 6 són dones. Creu que s'arribaran a igualar algun dia les xifres?

No ho crec. El que sí que tinc clar és que algun dia arribarà una dona, que tant de bo sigui jo, que rebentarà el toreig, buscarà les pessigolles als homes toreros i arribarà a figura. Això és el que ha de passar.

Es pot guanyar la vida torejant?

Ara ho veig impossible. Però si no tingués fe que algun dia ho podré aconseguir... no seria aquí. Per a mi això no és cap afició. Per això ja tinc els cavalls i els galgos, amb els quals m'ho passo bé i no em fan trompades ni em comporten un esforç diari. Per a mi torejar és una feina, m'hi vull dedicar encara que em costi molt.

El toreig, els corre de bous i totes les festes que se celebren amb animals generen molt debat a Catalunya, on de fet es van prohibir les corrides de toros el 2010. Està fonamentada la queixa dels animalistes?

S'ha de respectar però no ho comparteixo. Crec que a Espanya si no es matés a les corrides de toros o a les corregudes de vedells (popularment conegudes com a novillades), hi sortirien perdent, i molt, els ramaders. No alimentaran 600 vaques o més per a res. Ha de ser una cadena. Si no fos així i es prohibissin les corrides a tot el país, milers de ramaderies s'extingirien. No és només un espectacle, el toreig sustenta bona part de l'economia de molta gent.

Última pregunta. Quant temps s'ha preparat per venir a Cardona i què la veurem fer?

M'entreno cada dia. Intento estar preparada físicament i psíquica sempre. Sobretot a l'estiu has d'estar preparat perquè et truquin de qualsevol lloc. Que havia de venir a Cardona m'ho van dir aquest dimecres, així que no he tingut gaire temps. Serà el primer cop que torejaré jònecs (bous de menys de dos anys). Fins ara el que més he fet ha estat exhibició de toreig amb vaques i també he matat alguns anolls (vedells d'un any).