Una gentada va participar aquest dilluns al vespre a la marxa de torxes que les ANC de Sant Joan de Vilatorrada i l'Ajuntament de Callús van organitzar fins a la presó de Lledoners per donar suport als independentistes presos i reclamar la seva llibertat en la vigília de la Diada. Les dues assemblees organitzadores s'havien provingut de 1.200 torxes, però van fer curt, fins al punt que a última hora en van haver d'afegir 200 més que igualment es van esgotar en poca estona, i això va obligar bona part dels participants a fer la marxa sense torxa.
I és que la convocatòria no només va atreure veïns de Sant Joan i Callús, sinó que la simbologia afegida de ser una marxa en memòria dels independentistes presos i exiliats va ser un reclam per a persones de tota la comarca i també de fora «i ens ha sobrepassat», tal com apuntava l'alcalde de Sant Joan, Gil Ariso, en els seus parlaments finals (a la marxa de torxes de Sant Joan participen habitualment unes 300 persones). L'organització va formar dos grups, que sortien de Callús i de Sant Joan i es trobaven al polígon del Pla dels Vinyats, per emprendre junts la resta del camí fins a l'esplanada de darrere de la presó, on es faria la lectura del manifest i els parlaments a càrrec de la periodista i advocada Bea Talegón.
La gentada aplegada a la trobada d'ahir va anar avançant en filera amb crits de «llibertat presos polítics» i «no esteu sols», i formant un estol de llums amb les torxes, que no eren de flama sinó de leds. A la capçalera, Talegón acompanyava l'organització i els polítics locals assistents a la marxa, que va trigar prop d'una hora a fer els més de 3 quilòmetres de recorregut. Un cop a lloc, es va improvisar el cant d' Els Segadors, i tot seguit s'havia de fer la lectura del manifest, però l'organització va decidir esperar uns vint minuts a començar l'acte per esperar que tota la munió de gent hagués pogut pujar. Des de Sant Joan s'havia començat a caminar poc després de les 8, i tot just a 1/4 de 10 sortia l'últim grup de persones del pavelló, quan la capçalera ja feia una estona que havia arribat a lloc.
Festa i reivindicació
La marxa de torxes va ser una manifestació de protesta contra la repressió de l'Estat espanyol i un clam per la llibertat dels independentistes presos. Al mateix temps, va ser un acte popular que va tenir la participació dels grallers de Sant Joan i de Callús, i també dels gegants de Callús i de Sant Martí de Tous, que van fer una ballada a l'esplanada de davant del centre penitenciari envoltats de torxes. Al final de l'acte, diversos voluntaris per parelles es van situar sobre unes grans lletres amb la paraula «llibertat» per immortalitzar una imatge il·luminada amb les torxes, i després es van tornar a cantar Els Segadors i es va cridar «independència».
En el manifest, que una estona abans van llegir la regidora i ahir alcaldessa en funcions de Callús Mireia Lladó i Jordi Font, del secretariat nacional de l'ANC, es va fer palesa la voluntat de continuar mantenint moviment al carrer: «Ni ens vam quedar a casa llavors (en relació als fets de la passada tardor), ni ens hi quedarem ara, som majoritaris i esdevindrem hegemònics». També es va denunciar la situació dels presos i exiliats, les actituds feixistes «que segueixen el camí de la impunitat» i el paper de la monarquia «completament desprestigiada».
La marxa d'ahir va portar fins a Lledoners persones d'arreu. Marta Planes i David Franc eren una parella vinguda de Manresa «per donar caliu als presos», però també hi havia grups d'amics vinguts d'Igualada i Sant Martí de Tous, o de Navarcles, per exemple.
