L'Estat espanyol és el quart país del món on s'utilitzen més subjeccions per controlar les persones. Davant d'aquestes dades, l'atenció centrada en la persona està guanyant terreny a les residències de tot l'Estat, i els centres de la Fundació Ibada de Navarcles i Castellgalí en són un exemple. Les dues residències fa anys que treballen per implantar un model sense contencions on els residents puguin ser autònoms i, alhora, estar segurs «sense renunciar a la seva llibertat i dignitat», explica el fisioterapeuta del centre, Rafa Tejada. «Es tracta de fer un vestit a mida als usuaris, conèixer la seva història i entendre per què actuen com ho fan», afegeix.

Des d'Ibada creuen que «és essencial» que es prengui consciència des del carrer i que siguin les famílies qui ho reclamin. És per això que han iniciat una campa-nya amb l'etiqueta #SenseContencions i un vídeo per explicar com es viuen les subjeccions. Aquest és el cas d'Ernest Carol, resident al centre de Navarcles des de fa tres mesos i protagonista de la campanya. Carol té 83 anys i va estar contingut 28 dies a l'hospital. Hi va ingressar per problemes de salut i, un cop allà, el van lligar. Això no li permetia ni arribar a l'aigua de la tauleta de nit ni a l'alarma per avisar que tenia set. «No ho recomanaria a ningú, ho vaig passar molt negre», i agraeix que en viure sense contencions se sent «més bé i més lliure».

Ibada va fer el punt d'inflexió quan, fa una dècada, el departament de Benestar els va demanar que comencessin a reduir les subjeccions a les persones. «Això va marcar un abans i un després en la nostra forma de treballar i ens vam implicar per liderar un projecte de canvi», assegura la directora del centre d'Ibada a Cas- tellgalí, Alba Viñas. La directora també afegeix que les contencions no són beneficioses ni físicament ni mentalment, ni «tampoc són ètiques».

Unes paraules que ratifica Tejada, que explica que abans utilitzaven les subjeccions «des d'un punt de vista erroni», i que han comprovat que «són un fracàs en la cura». «La nostra feina com a cuidadors és entendre per què una persona s'aixeca a les 3 de la matinada i què la impulsa a posar-se en perill», afegeix el fisioterapeuta. Així, el model que aplica la residència es basa a deixar que sigui el resident mateix qui prengui les decisions que l'impliquen. Tejada explica que «no té cap sentit posar a pintar una persona que no ho ha fet mai, però sí que ha cuinat, escombrat o plegat la roba». En aquest sentit, les residències evolucionen cap a un model que s'adapta a la història de vida dels residents.

Sant Andreu Salut puntualitza que segueix els protocols de contenció

L'Hospital de Sant Andreu de Manresa vol fer palès que els professionals dels centre segueixen exhaustivament els protocols de contenció als pacients ingressats.

En un comunicat, l'equip mèdic de l'hospital manresà assegura que només fa contencions en cassos molt concrets, quan un pacient d'edat avançada pateix síndrome confusional (i per tant, no pot pensar amb claredat i rapidesa, i el seu pensament és incoherent), i córrer el risc de patir lesions. «En algunes ocasions la situació pot requerir la intervenció activa del personal, que inclourà sempre tècniques de contenció verbal», i subratlla que «en alguns casos pot arribar a precisar la contenció psicofarmacològica o la contenció mecànica». En tot cas, l'equip mèdic assegura que «la contenció mecànica sempre és l'últim recurs, i es durà a terme un cop hagin fracassat les altres mesures preventives».

En el mateix comunicat, el personal mèdic de l'hospital assegura que «la contenció suposa un dilema ètic entre els principis d'autonomia» i per aquest motiu sempre respecta «la intimitat, la confidencialitat i la vulnerabilitat de la persona sotmesa a contenció» i a «tot allò que té veure amb la seva dignitat». Els professionals també afirmen que l'objectiu «és proporcionar la màxima seguretat, i això implica una atenció lliure de danys evitables».