L'Ajuntament de Sallent té la intenció d'inscriure el campanar a nom seu al registre de la propietat per assegurar-ne oficialment la seva municipalitat. La proposta, que els regidors d'ERC, a l'oposició, van portar a votació en el dar-rer ple, ha obtingut el suport unànime de l'equip de govern (PDeCAT i PSC) i de la CUP, l'altre grup a l'oposició, convençuts que el campanar és municipal, per bé que abans de fer un pas en ferm «ho hem d'aclarir del tot», apunta l'alcalde, David Saldoni.
El campanar de Sallent (o torre del rellotge) es va construir l'any 1886 pagat per l'Ajuntament, i en documentació de l'època ja consta com un «important servei comunal», amb funcions ara limitades al servei horari i de comunicació d'activitats religioses amb les campanes, però que al seu dia també havia servit d'avís per a emergències o per cridar el sometent. Tanmateix, en l'inventari de béns patrimonials de l'Ajuntament, el campanar no hi consta, i tampoc no figura al registre de la propietat, ni a nom seu ni de l'Església, segons ERC.
Davant d'això, ERC no té cap dubte que «el campanar és de l'Ajuntament», apunta la portaveu del grup, Pilar Sala. L'alcalde també té «plena confiança» que el campanar és propietat de l'Ajuntament i que «el podrem registrar al seu nom». I és que, a més de pagar-lo íntegrament, l'Ajuntament l'ha gestionat sempre i ha procurat pel seu manteniment.
No és de l'església
En les investigacions prèvies a la moció, ERC ha constatat que el campanar tampoc no està registrat a nom de l'església, com es podria pensar tenint en compte que en forma part.
Tanmateix, Sala recorda que l'església va ser destruïda per un incendi durant la guerra civil, i en canvi «el campanar va quedar intacte, precisament perquè era una obra pagada pel poble i no el van cremar». A més, eren dues estructures separades, que no es van annexionar fins a la reconstrucció de l'església el 1941.
Aquell any, Ajuntament i església van fer una permuta de ter-renys per una altra qüestió, tal com figura en documentació municipal, i en canvi, no es té coneixement de l'existència de cap document «on consti alguna petició o acord de ple» per la compra o traspàs del campanar a l'església, apunta Sala.
