Els fluxos migratoris es van traduir l'any passat a les comarques de casa nostra en un creixement generalitzat de població. Amb una única excepció, la Cerdanya, que entre els habitants que va veure marxar de la demarcació i els que va rebre va tancar el 2017 amb un saldo negatiu de 42 habitants. En el conjunt de les set demarcacions de l'àrea de Regió7, l'any passat va tancar els moviments migratoris amb un saldo positiu de 2.836 persones.

A la resta, tots van ser positius, però amb dos blocs diferenciats pel que fa al factor principal d'aquest balanç. En quatre comarques la principal causa d'aquest augment van ser les persones que provenien directament de l'estranger, mentre que en dues ho van ser les que van arribar d'altres comarques de Catalunya.

És el que s'extreu de les dades de moviments migratoris del 2017, que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalu-nya (Idescat).

El Bages va ser la comarca de casa nostra que va registrar un augment més important, amb un saldo positiu final de 1.312 nous habitants, prop de dos terços dels quals (804) provenien de l'estranger. L'Anoia va ser la segona en creixement per l'efecte dels fluxes migratoris, amb un saldo positiu de 806 persones, molt repartides entre les arribades d'altres comarques (398) i les provinents directament de l'estranger (365).

Al Moianès, que és la segona comarca amb major taxa de migració neta positiva (per darrera del Baix Penedès), el creixement resultant d'aquest balanç migratori ha estat de 193 persones, sustentat majoritàriament per les provinents d'altres comarques (en aquest apartat concret hi ha un saldo positiu de 117). Al Berguedà l'augment ha estat de 393 persones, i al Solsonès de 82, malgrat sortir negatiu el saldo entre els que van anar a altres comarques catalanes i els que hi van anar (-5). En aquesta comarca el creixement s'ha basat clarament en l'arribada de persones provinents d'altres països (un balanç positiu de 74).