Fusteria, metall i tèxtil són les especialitats de l'FP amb més projecció a la Catalunya Central

La FP està a l´alça, amb una triple demanda creixent «tant per part dels centres que volen ofertar cicles formatius, com d´empreses i d´alumnes, i no tan sols d´entre 16 i 18 anys, sinó de persones que ja tenen una trajectòria professional i es volen continuar formant o bé que treballen en altres sectors i volen reconduir-se», apunta Raluy. I això es tradueix en una oferta creixent any rere any de cicles formatius, si bé el que busquen les empreses i el que interessa als alumnes «a vegades costa de casar», fins al punt que «és un dels nostres principals cavalls de batalla», afegeix.

A la Catalunya Central, les empreses demanen «molts perfils industrials», i especialment vinculats a la fusta, el moble i el suro, d´una banda, i al sector del metall, de l´altra, «perquè és un tipus d´empresa molt abundant al Bages», mentre que torna a repuntar el tèxtil, tant al Bages com a l´Anoia, i a Osona hi té un fort pes la logística i el transport, i també les indústries alimentàries. En canvi, aquesta demanda empresarial no sempre es tradueix en el que demanen els alumnes.

Tretze cicles nous

Aquest curs, per exemple, s´imparteixen tretze cicles formatius nous al territori entre públics, i privats (no n´hi ha cap de nou de concertat), 5 de grau mitjà i 8 de grau superior, i els que més casen amb la demanda empresarial són el de carrosseria a l´institut Lacetània de Manresa o el de mecanització a l´institut de Vic. També el d´atenció a les persones en situació de dependència a la Vedruna Escorial de Vic, perquè sanitat i dependència «tenen futur a tot arreu i amb la sort que són cicles vocacionals i per ara no hi ha problemes de demanda».

La resta de cicles que s´estrenen «també els hem omplert tots», però no sempre responen al perfil que més busquen les empreses d´aquí. Són els cicles de condicionament físic al Quercus de Sant Joan; direcció de cuina a l´Escola d'Hostaleria d´Osona, a Tona; n´hi ha tres d´Educació Infantil, al Francesc Ribalta de Solsona, a la Vedruna Escorial de Vic i al Campus Professional UManresa (en aquest cas en l´àmbit de la ciència i l´experimentació); la Joviat de Manresa n´estrena un d´activitats eqüestres i un altre d´administració i finances i gestió esportiva juntament amb el Campus Professional UManresa; n´hi ha un de sistemes microinformàtics i xarxes a la Vedruna Escorial de Vic; i un darrer de desenvolupament d´aplicacions multiplataforma a l'EDN de Navàs.

En el conjunt de la Catalunya Central la FP ha augmentat en set nous grups d´alumnes respecte el curs passat (comptant també els programes de formació i inserció), amb més de 5.000 estudiants.

Fomentar vocacions

Els cicles estrella per als alumnes de la Catalunya Central són les cures auxiliars d´infermeria, les activitats físicoesportives, i l´educació infantil, entre altres, especialment entre les noies, i això fa que les dificultats de casar les demandes empresarials i dels alumnes encara és faci més evident en el gènere femení, diu Raluy: «n´hi ha molt poques que vulguin fer fusteria o metall, quan per part de les empreses no hi hauria cap problema en agafar una noia». D´aquí ve que hi hagi en marxa cada cop més programes per fomentar les vocacions industrials i motivar els alumnes per a professions amb poca demanda, ja sigui amb xerrades a l'ESO sobre els cicles formatius, a través del Saló de l´Ensenyament, o a la Fira de l´Estudiant, afegeix Montse Gorchs, que és tècnica de planificació dels Serveis Territorials d´Ensenyament a la Catalunya Central.

Una inserció laboral molt alta

La forta demanda empresarial que tenen determinats cicles formatius fa que, ara per ara, la seva inserció sigui molt alta. Segons dades facilitades pel departament d´Ensenyament, passats 9 mesos des que s´ha finalitzat el cicle, a la Catalunya Central hi ha un 41,9 % dels alumnes que només treballa, i entre aquests i els que treballen i estudien, sumen un 61, 7 %, mentre a l´altre extrem, només hi ha un 7,4 % d´alumnes que encara o han trobat feina. La resta, continua estudiant.

Els perfils més buscats per les empreses són els que més sortida laboral tenen. En aquest cas, a la Catalunya Central, la inserció en fusteria, per exemple, s´acosta al 90 %, i no hi ha alumnes que busquen feina.

El fet que fusteria, metall o tèxtil tornin a tenir sortida «no vol dir que es torni a les feines tradicionals, perquè el tipus de feina que ara es fa no té a veure amb el de fa 20 anys», apunta Raluy. Ha canviat el tipus d´impressió, el material, la maquinària..., «ara és una tasca més tecnològica que mecànica». Quant al futur, «és difícil de dir», però per ara tot apunta que es mantindrà la tendència actual. «Les empreses tenen cada cop més clar quin perfil busquen. En metall, per exemple, les empreses ja tenen enginyers que facin el disseny, i ara el que els falten són matricers que facin el motllo; això no treu que no calguin també enginyers».