Nascuda al Masnou, Núria Puig viu a Igualada des de fa 35 anys. Va arribar a la capital de l´Anoia, on ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional, per fer de metge a la Mútua Igualadina i ja es va establir a la ciutat, on va formar la seva família. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomada en gestió hospitalària per ESADE, Puig ha estat directora de diferents sectors sanitaris, el darrer el de l´Alt Penedès i Garraf. Des d´aquest estiu, és la gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, amb seu a Manresa, que engloba les comarques de l´Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès,i ha rellevat en el càrrec Marta Chandre.

Tot i que viu a Igualada, el dar-rer sector sanitari on ha estat és el de l´Alt Penedès i Garraf. Podrà exportar la seva experiència a la Catalunya Central?

Sí, això ajuda si vens aquí perquè jo crec que les comarques més de la segona corona, que en diuen, tenen similituds i a mi personalment sempre m´ha agradat molt més l´àmbit semiurbà o rural que no el metropolità. Per tant, aquí l´experiència de l´Alt Penedès i Garraf crec que em servirà molt i, a més, encaixa amb el que a mi m´agrada més, que són aquests territoris més rurals.

Ara és al capdavant d´una regió sanitària molt àmplia amb sis comarques molt diferents. Això en deu fer més complexa la gestió.

No ho etiqueto com a dificultat sinó com a diversitat. A mi em sembla molt més atraient que siguin comarques tan diferents perquè et donen molta més visió, no és la uniformitat d´un territori que és igual. M´agrada perquè, a més, visualitzes molt la diferència d´Osona amb el Solsonès amb l´Anoia i ja no et dic amb el Bages, que té connotacions segurament metropolitanes. Hi ha una barreja de tot, l´àmbit urbà i la ruralitat, però en aquest sentit prefereixo que siguin diverses que no iguals. M´agrada molt més.

Quins són els reptes que es planteja?

De punt de partida, el primer repte és conèixer. Trepitjar territori, conèixer la gent i situar-me. Després, adaptar i implantar en el territori, de la millor manera possible, els objectius plantejats des del departament i des del CatSalut amb alguns retocs organitzatius, segurament, perquè la dinàmica ja ens hi porta. Cal un canvi d´orientació i promoure molt més tot l´àmbit d´atenció primària versus aquest hospitalcentrisme que tenim tan potent. Per tant, el principal repte és conèixer molt bé el territori i les persones i adaptar tots els objectius i criteris de la nova organització del Servei Català de la Salut en el territori.

Últimament s´ha parlat molt de la manca d´especialistes. És un problema que també afecta la Catalunya Central?

Molt. A les primeres visites que he fet arreu del territori de la Regió Sanitària de la Catalunya Central el primer tema que treuen a tots els nivells és la manca de professionals. Als hospitals tenen molt problema, els grans com el d´Althaia se´n van sortint, a Vic ja comencen a tenir problemes, Igualada en té molts i el punt més feble és el del Berguedà perquè és el més petit i el més allunyat.

I el problema també afecta l´atenció primària...

Sí, a primària passa tres quarts del mateix. És un autèntic repte afrontar la manca de professionals als centres i organitzativament és molt complicat. A l´estiu amb les substitucions als consultoris de pobles i poblets fem mans i mànigues per no haver de reorganitzar horaris, però al final ens veiem obligats a fer-ho perquè no hi ha possibilitats de substituir perquè no trobem metges.

I què es pot fer per solucionar-ho?

El problema és multisectorial i té múltiples circumstàncies que ens han portat cap aquí. Des de la conselleria s´ha fet aquesta setmana una cimera d´experts i professionals per analitzar a fons el tema de la salut i veure quines possibles solucions i alternatives ens donen per poder planificar millor tot el que ens ve a sobre perquè els propers anys seran crítics en aquest tema. I l'expectativa és veure què en pot sortir.

Aquesta problemàtica encara s´agreuja més a les zones rurals. Alguns indrets han plantejat iniciatives com la Terra Alta que ofereix casa de franc al metge.

Sí, la consellera es va mostrar a favor d´aquestes iniciatives i de buscar alternatives d´aquest tipus i va anunciar que des del departament s´analitzaria. Jo fa temps que dic que tornarem als orígens, en aquest sentit, abans es posava casa al metge. Si no busquem fórmules imaginatives aquest tema se´ns escaparà de les mans perquè no sabem com fer-ho.

També són una constant les queixes per falta de pediatres.

En aquest cas hi ha dos factors: la manca de metges de la qual parlàvem i la revisió del model d´atenció pediàtrica. Des del departament de Salut, i en el context de l´Estratègia Nacional d´Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC), hi ha un grup de treball concret de pediatria perquè s´està revisant una mica el model d´atenció pediàtrica. Hem acostumat la població a un determinat model i això costarà de canviar però estem obligats a replantejar-nos-el.

Per quins motius?

Primer perquè la natalitat també està baixant i, al contrari, està pujant l´envelliment. Per tant, està canviant molt la demografia i l´atenció pediàtrica l´havíem plantejat en els anys de creixement de la natalitat. Per tant, s´ha de revisar el model quant a quin és el paper del pediatre a l´atenció primària per veure si les franges d´edat són les correctes o cal retocar-les, s´ha de discutir si cal anar al pediatre fins als 14 anys. Per tant, s´està revisant les edats i el paper del pediatre. Si cal posar-lo a primera línia o com una figura més de la vessant d´especialista, més consultor. Això és el que s´està revisant i aquest grup ho estat treballant i esperem que tinguin unes conclusions perquè nosaltres també tinguem eines per reorientar el tema en el territori.

Ja ens hem recuperat de les conseqüències de les retallades?

Estem recuperant-nos. Jo ja no vull parlar de retallades perquè va ser molt dur i també és cert que, a banda de les retallades, hem tingut l'impacte del 155, que gairebé ens ha fet més mal que la mateixa retallada, que era en un context de crisi global de tot l´Estat. Però el 155 va ser directament a la línia de flotació nostra, de Catalunya, i ens va afectar molt. Ara ens estem recuperant de tot plegat. S´ha fet un important esforç en els dos dar-rers exercicis d´increment de pressupost a primària o en salut mental. S´ha apostat clarament per una salut mental més comunitària i s´estan posant molts recursos, ja va començar el 2017 i aquest any seguim. No estem encara en els nivells del punt de partida del 2010 però gairebé els freguem.

Vostè defensa una participació ciutadana més activa en temes de salut.

Sí, en el consell de direcció vaig posar èmfasi en aquest tema. Tota l´organització ens hem d´orientar en el servei a la persona. Ja hi ha una aposta clara des del departament i el CatSalut en clau de participació per obrir-nos més a la gent, ajudats per la tecnologia, com és el cas de La meva salut. El repte en el qual estem batallant és com arribem a la població i amb quines eines la fem participar perquè s´impliqui en la seva salut. Ho fem molt a través dels ajuntaments i els seus tècnics de salut perquè ells estan a la primera línia.

Un dels aspectes que ha centrat els esforços de la regió sanitària en el darrer any ha estat la gestió directa de l´Hospital de Berga. Com està?

Està en el ritme establert, però, com dèiem, el 155 ho va frenar totalment i estem reprenent el fil de tot plegat. Estem en la fase de feina més tècnica i més burocràtica de tots els terminis des del punt de vist més juridicotècnic.