Sallent ha celebrat la commemoració dels 50 anys de l'església de Sant Antoni Maria Claret, un temple que amb la seva arquitectura va trencar amb els motlles establerts sobre temples en la seva època. Fa 50 anys va ser una obra innovadora, i avui, encara, rep sovint el qualificatiu d'església moderna. La celebració va reunir la família claretiana de Catalunya, encapçalats pel pare superior provincial de l'ordre. També va reunir claretians que en algun moment de la seva vida van passar per Sallent, Entre aquests, els pares Josep Vilarrubias, Agustí Castelló, Lluís Balança, i els que actualment viuen a Sallent, Francesc Pujol i Antoni Costa,
Els actes centrals van consistir en una missa, una ofrena floral i un dinar de germanor, que va servir per recordar algunes de les vicissituds que van acompanyar la construcció d'aquest temple, que inicialment tenia com a mínim dues finalitats clares: ser un espai per a la fe dedicat especialment als alumnes del Col·legi Claret, durant unes dècades molt popular a la població, i un record per a germans que havien mort durant la guerra civil. El pare Jacint Blanch, religiós enèrgic i impulsor de la construcció, ja erar a Sallent durant el conflicte del 36, però va marxar de la població poc abans que enxampessin a la resta de companys de la comunitat, que van ser assassinats.
El pare Blanch va deixar escrit com van ser aquells inicis per a la construcció del temple: "Tot anant a Andorra amb la comunitat, ens vàrem aturar a la Seu d´Urgell i van visitar l´església de les Religioses de la Sagrada Família què em va agradar força. Al retornar a Sallent, em va faltar temps per escriure qui l´havia feta€ Un cop obtingudes les dades demanades, vaig presentar-me al despatx del senyor Josep Puigtorner que a les hores feia companyia amb l´arquitecte senyor Esquius. Els vaig exposar el meu anhel de fer una església al nostre Sant a la seva vila natal, i vaig trobar una acollida més que favorable€ Seguidament van posar mans a l´obra valent-se sobretot dels planells d´una església que ells acabaven de presentar a una exposició d´arquitectes a Salzburg, i que a mi em varen agradar molt".
El temple es va aixecar al costat de la casa nadiu del Pare Claret, un edificació antiga, on el sant havia treballat de jove amb els telers de casa seva. L´obra es va iniciar el dia 2 de maig de 1966 i va ser beneïda el 23 d´octubre de 1968. Es duu a terme gràcies a les aportacions i donatius dels claretians, i a les entitats del ram tèxtil que tenien Sant Antoni Maria Claret com a patró. En aquells anys, el tèxtil passava per un bon moment econòmic i Sallent tenia bona part de la seva estructura econòmica que vivia del sector. L'obra no va estar exempta de dificultats per indemnitzar els veïns que ocupaven una casa on s'havia d'aixecar la construcció religiosa o al mateix ajuntament, que havia d'aprovar urbanísticament l'obra.
El 23 d'octubre del 1968, en la vigília de la festivitat de Sant Antoni Maria Claret, el bisbe de Vic Ramon Masnou va benir l'església i el superior dels claretians, el cardenar Arcadi Larraona, va consagrar l'altar major. A l'altar de la capella hi ha el record més especial: les restes dels claretians, companys de l'impulsor del temple, Jacint Blanch, que havien estat assassinats durant la guerra del 36. Ara fa un any es va iniciar un procés de beatificació.
D'entre els professionals que van treballar en la construcció de l'església de Sallent destaquen Josep Grau Garriga en els vitralls, l'escultor Josep M. Subirachs en la façana, en Rafel Solanich en la imatge, els dos joves arquitectes llavors Josep Puig i Josep Esquius. L'església ha tingut algunes reformes, de calefacció, d'il·luminació, però manté l'essèncial del temple de fa 50 anys. Les parets de pedra de l'absis, els bancs de fusta clara, l'enrajolat lateral, la bona projecció de la sonoritat, l'ampli cor. Té una porta principal a la plaça de la pau, i portes secundàries al carrer del Cós, i a la zona de la sacristia que connecta el temple amb l'antiga escola i la casa dels claretians.
