Avui fa 10 anys que el president José Montilla inaugurava la presó de Lledoners, i el gener en va fer catorze que es posava negre sobre blanc un gran negoci d'especulació en la venda de terrenys a administracions públiques. Els ter-renys on actualment hi ha la presó de Lledoners es van pagar molt cars, 1,2 milions d'euros per 15 hectàrees de sòl rústic. El preu estava molt per sobre del que era el preu mitjà del sòl no edificable, però el mercat i la necessitat del govern català de tenir espai per fer un equipament que ningú no volia, van fer que l'empresari i constructor Jordi Mas signés una molt bona operació per als seus interessos a final de l'estiu del 2004. La gran especulació, però, havia arribat abans. El 20 i el 21 de gener del 2004 Regió7 publicava sengles reportatges en què exposava els comptes de la primera compra que es va fer per construir la presó del Bages. La Generalitat va adquirir uns terrenys, 42,2 hectàrees, la finca coneguda com les Torres del Bages, pagant més de 5,26 milions d'euros.

L'empresari manresà Ricard Torras havia comprat una peça de sòl rústic el 2002 (30,2 hectàrees) amb el suposat interès de convertir-lo en sòl industrial a través d'una requalificació que esperava que fes l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, però que no es va produir. Però el juliol del 2003 va tancar una operació amb la Generalitat en què a la finca inicial de 30,2 hectàrees n'hi va afegir una altra de contigua de 10 hectàrees més i una tercera d'1,5 hectàrees que es van adquirir els mesos de maig i juny del mateix 2003. És a dir, Torras, que era vicepresident d'una entitat público-privada sense ànim de lucre (Projectes Territorials del Bages), va tenir la primera propietat un any a les seves mans i les altres dues entre un i dos mesos abans de vendre-les, i va tancar una inversió en la compra dels terrenys d'1,3 milions amb una venda per 5,2 milions.

La Generalitat va desestimar aquests terrenys per comprar-ne uns altres, amb una despesa d'1,2 milions més. I aquells terrenys de les Torres del Bages, que incloïen la masia, van quedar qualificats com a rústic, pendents de tenir un ús públic. Una finca experimental de vinya, era una idea. La plataforma contra la presó negocia una solució amb el Govern.