Un àpat d'arengades pot semblar un acte com tants altres que es fan arreu. Però per als veïns de Palà de Torroella (Navàs) la celebració popular amb aquesta menja austera va ser, el 1978, una data que ha quedat per a la seva petita història. «Va ser un clic mental; podríem dir que va ser el moment que es passa de la mentalitat de colònia industrial a la de poble», explica Ester Llobet, integrant de l'Associació de Veïns de Palà de Torroella.

La celebració com a tal només es va perllongar tres o quatre anys més, però d'altres que van germinar a partir d'aquella iniciativa encara perduren. Per això, aquest diumenge l'antiga colònia industrial torna a convocar una Arengada per recordar i commemorar la que va tenir lloc l'octubre de fa 40 anys.

Per què va ser tan significativa aquella trobada popular? En essència, perquè va suposar la primera iniciativa que els veïns portaven a terme, set anys després del tancament de la darrera activitat industrial i més d'una dècada després que el declivi ja fos més que constatable. Una població acostumada que tot girava al voltant del que organitzaven (i pagaven) els amos de la fàbrica, va prendre la iniciativa després d'una dècada d'inanició. I el que és més rellevant: d'aquella fita en van sorgir entitats i celebracions que en aquell moment no es feien i que, 40 anys després, perduren.

«L'anomenem 'la mare de totes les festes', perquè va ressuscitar la colònia del declivi del tancament de la fàbrica i va suposar el principi de tota la vida cultural i associativa de l'actual poble», remarca Ester Llobet. El llibre La grandària del món. Entorn, història i imaginari de Palà Torroella (L'albí, 2010) en feia una referència escrita per Jaume Capsada que incidia en aquest aspecte. «Quan es va tancar la fàbrica, l'empresa va deixar de pagar i organitzar les festes, fins i tot la festa major. La represa es va produir la dècada següent amb la Festa de l'Arengada, el 1978, que va significar el començament del cicle de festes de Palà, que encara dura», com les caramelles, la Festa de l'Arròs o les actuacions del grup de teatre. «Les celebracions, des del tancament de la fàbrica, s'havien anat esllanguint», detalla. Va ser llavors que un grup de persones del poble es va posar d'acord per fer una festa al camp de futbol. Un esmorzar popular a base de pa torrat i arengades -«eren temps de crisi i es va recórrer al més econòmic», puntualitza Llobet. Després de l'àpat popular i d'una missa de campa-nya, els veïns van marxar a dinar a casa, però a la tarda hi van tornar improvisadament a fer noves activitats. «L'èxit de la convocatòria va ser tan gran i sorprenent que allà mateix van germinar les iniciatives que dinamitzarien la vida social i cultural del poble», ressenya en el llibre Capsada, que conclou: «Al voltant de les brases va renéixer l'esperit de poble».

El 1960 va morir Joan Palà Claret, l'últim amo; el 62 hi va haver la primera gran crisi; el 1966 va morir el conseller delegat d'Industrias Palà, i la gestió va entrar en un joc constant de canvis de mans que la van portar a la fallida, però encara es va reformar l'escola i es van alçar nous pisos. El 1971, la fàbrica va tancar. El 1975, Palà de Torroella tenia 443 habitants; actualment en té uns 130.