«Un dels grans camins ramaders del país passa per Avinyó i vaig pensar que era irresponsable donar l'esquena a aquest espai històric», explica el veí d'Avinyó Josep Solsona, de 76 anys. Des de fa set anys, treballa de forma desinteressada per reconstruir el tram que passa pel poble d'una de les principals vies de transhumància que, des de l'edat mitjana, permetia el pas dels ramats entre el Pirineu i el litoral. Al llarg d'aquest temps, Solsona ha aconseguit reconstruir 900 metres del mur de pedra que ressegueix el camí, i la seva gran il·lusió seria que «el camí tornés a convertir-se en un lloc de pas per als animals, els excursionistes i les famílies».

Es tracta d'un dels principals camins ramaders de Catalunya, conegut com Camí de Marina, que neix al Penedès, entra a la comarca del Bages (passa per Manresa, Artés i Avinyó) i arriba fins a la Cerdanya. Josep Solsona remarca que fa segles els pastors creuaven Catalunya a través d'aquest camí. Però, malgrat el valor històric, «feia anys que el tram de camí que passa pel poble estava força abandonat», lamenta.

El veí recorda les males herbes que tapaven el camí i el mur de pedra enderrocat. «Fa 45 anys que vaig arribar a Avinyó i quan vaig veure aquest camí, de seguida vaig decidir que quan em jubilés intentaria evitar que el temps l'esborrés», explica Solsona, mentre camina al costat del mur de pedra ja reconstruït. «Havia de fer algun gest per als més joves abans d'anar-me'n d'aquest món», assenyala amb els ulls humits.

L'Ajuntament d'Avinyó ha volgut agrair la tasca de Josep Solsona organitzant unes jornades participatives, en les quals els veïns del poble poden oferir-se a ajudar-lo a acabar la part del mur pendent. Cada dissabte fins al 10 de novembre qui ho vulgui pot participar-hi. De fet, és una oportunitat per conèixer la tècnica mil·lenària de construcció de murs de pedra seca, que és el sistema que ha utilitzat Solsona per reconstruir el mur. Segons l'alcalde d'Avinyó, Eudald Vilaseca, de moment, «la proposta no ha tingut gaire èxit, però el Josep diu que amb poca gent es treballa més».

«No té gaire mèrit el que he fet, simplement he copiat la forma de construcció del mur que encara es manté dret», recalca Solsona. Destaca que el fet d'aixecar-se d'hora al matí per pujar dalt de la muntanya i refer una paret històrica «em fa sentir útil i força a prop de la felicitat». «La meva família no ho entén, però reconstruir el mur m'ha conduït a trobar-me a mi mateix».

L'actuació de l'Ajuntament

Segons Eudald Vilaseca, existeix un document que verifica que el tram de camí d'Avinyó pertany a un dels principals camins ramaders de Catalunya. «És un document del 1927 que indica al detall els indrets del poble per on passava el camí», apunta l'alcalde. Assenyala que, actualment, alguna part del camí ha desaparegut, ja que s'hi han construït carreteres o cases. Sosté que des d'Artés fins a Sant Feliu (passant per Horta) el camí suma 16 quilòmetres. «Però solament hi ha un quilòmetre i mig de mur dret, bona part gràcies al Josep», remarca.

Fa uns anys el Consorci del Lluçanès va senyalitzar el recorregut d'aquest camí ramader des del Pont Vell d'Avinyó fins a Alpens, amb un total de 45 quilòmetres. L'Ajuntament d'Avinyó va continuar la senyalització del camí ramader en direcció sud, des del Pont Vell fins la masia Abadal a Horta d'Avinyó, el que va sumar un total de 5 quilòmetres més. L'última acció del consistori del poble va ser la continuació d'aquesta senyalització fins al Pont de Cabrianes, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L'alcalde assenyala que aquestes accions s'engloben dins l'objectiu que implica diferents poblacions de recuperar, senyalitzar i promocionar el camí ramader de Marina, que creua Catalunya. Es tracta d'una iniciativa que van promoure els ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos per disposar d'un itinerari condicionat per fer-hi activitats d'uns 200 quilòmetres, que anirà de Vilanova i la Geltrú a Llívia. «Cada municipi ha d'investigar per on passava el camí en els trams on hagi desaparegut, buscar rutes alternatives i reconstruir-lo», diu Vilaseca. Destaca que, en el cas d'Avinyó, «hem tingut la sort de comptar amb el treball admirable del Josep», el veí que reconstrueix el camí amb l'esperança que hi torni a haver vida.