A l'última temporada de caça s'han capturat a Catalunya uns 60.000 senglars, la qual cosa fa que els experts calculin que la seva població s'arriba a situar en el seu punt màxim a l'entorn de 150.000 exemplars. Es tracta, a més, d'una espècie cada cop més acostumada a interactuar en espais urbans, que provoca danys en àrees agrícoles (conreus) i en infraestructures com ara carreteres (causa d'accidents). I el senglar comença a tenir nous companys de proliferació, encara que sigui a distància: el cabirol, el cérvol i la daina.

Són dades i factors que es van posar ahir damunt la taula a Talamanca per donar context a la presentació d'una guia que han editat conjuntament la Diputació de Barcelona i la Generalitat amb mesures preventives per minimitzat els danys causats per aquesta fauna. El manual inclou un total d'11 accions però és totalment obert, segons va detallar el diputat adjunt d'Espais Naturals, Jesús Calderer, que va assegurar que es tracta d'una eina pionera a Europa i que ja hi ha altres països que hi estan interessats, motiu pel qual es farà, a més de català i castellà, en anglès. El catàleg va adreçat a tècnics municipals, equips de gestió d'espais naturals, propietaris explotacions agropecuàries i gestors d'infraestructures. Simultàniament amb la guia, també es posarà en marxa una pàgina web que inclourà consells, però que serà més pensada per als particulars.

El diputat va concretar que la guia neix de la demanda de solucions, cada vegada més a l'alça, per part dels ajuntaments de les zones més rurals davant d'aquesta problemàtica, i de l'objectiu d'evitar els «errors més comuns».

Carme Rosell, autora de la guia, elaborada per l'empresa Minuartia, va posar en relleu que amb una sobrepoblació de senglars «cada vegada més evident», cal adoptar mesures, «no només per protegir-nos, sinó també per fer més fàcil la convivència amb la fauna salvatge».

Entre les mesures que inclou la guia hi ha com s'han de col·locar correctament els tancaments, ja siguin perimetrals o elèctrics, així com reforçar els ja existents. En aquest sentit, per exemple, és clau que estiguin soterrats a una profunditat suficient, que varia en funció de davant de quin animal s'empra.

Altres mesures recomanades serien els dissuasius olfactoris i acústics. Aquests tenen un efecte temporal limitat (deixen de tenir eficàcia perquè l'animal s'hi acaba acostumant), però són vàlids si cal foragitar només per un temps determinat (per exemple, les setmanes posteriors a haver plantat o sembrat).

Gestionar la vegetació i les zones verdes, adaptar el mobiliari urbà com ara tancar els contenidors perquè en algunes zones els senglars han après a bolcar-los, són altres aspectes importants, va destacar Rosell, sense passar per alt que també és necessari sensibilitzar a la ciutadania en aspectes com són no alimentar l'animal.

La directora General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Montserrat Barniol, va incidir en la importància del catàleg, que complementa el pla de prevenció de danys de l'executiu i que fa un pas més per ser «més efectius». El catàleg, va subratllar, està pensat tant per a àmbits urbans com forestals, amb mesures temporals i d'altres de més permanents.