El Geoparc de la Catalunya Central passarà una revàlida d'aquí a dos anys per mantenir el segell de la Unesco i en aquest temps té reptes concrets que ha de superar per aprovar l'examen i fer evident que en continua sent mereixedor. Una de les fites principals que ha d'assolir és el de tenir més visibilitat, factor que passa sobretot per crear centres explicactius i de difusió específics d'aquesta conjunt patrimonial i turístic. Un dels punts que la Unesco i els mateixos gestors del Geoparc comparteixen que ha de complir aquest requisit és Montserrat, ja que es considera un motor essencial per explicar les singularitats geològiques del territori que engloba el Geoparc. Alhora, però, s'ha de crear un espai central, que s'ubicaria a Manresa, tot i que s'ha de concretar.

Altres fronts que tenen oberts els gestors del Geoparc de la Catalunya Central per arribar en les millors condicions a aquesta revàlida són la formació de guies per a la difusió dels diferents espais que componen aquest projecte, concretar una proposta educativa i també crear una relació més estreta amb altres geoparcs del món.

Són alguns aspectes que va detallar Jordi Rodó, consultor i redactor del pla director del Geoparc, que ahir es va presentar als agents polítics i socials del territori. En aquesta presentació, que van obrir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas, es va posar en relleu que al territori que engloba cada cop més es creu en el potencial del Geoparc i en el distintiu que atorga en segell Unesco. Però també es va reconèixer que encara queden punts febles que cal anar resolent perquè esdevingui un producte realment potent.

El redactor del pla va exposar que «abastem un territori molt ampli i dispers, del qual no saps ben bé per on s'entra o per on se surt», que hi ha «un cert desconeixement del territori, fins i tot d'agents a nivell local, en el sentit que molts no són conscients d'elements que tenen una importància mundial»; i que «falta un espai central que expliqui tot plegat». Un dels projectes que ja s'han començat a bastir i que han de resoldre algunes d'aquestes mancances és la creació d'un centre explicatiu del Geoparc a Montserrat, en el qual Ferrocarrils de la Generalitat ha començat a treballar. Tal i com va avançar Regió7, preveu contribuir al projecte creant un espai divulgatiu a l'estació superior del funicular, on actualment hi ha l'Aula de Natura.

Jordi Rodó va posar en relleu que un dels aspectes en què cal incidir com a Geoparc amb segell Unesco és en la divulgació educativa i en «promoure i consolidar la recerca. S'ha de dotar de contingut i de molta labor el Consell Científic».

Tot i els molts fronts encara oberts, Rodó va exposar que en els anys que fa que s'ha posat en marxa el Geoparc hi ha també molts aspectes que conviden a l'optimisme i a no dubtar del seu potencial. En aquest sentit, va incidir en què «tenim un relat molt clar, sòlid i amb molta força, com és el de l'antic mar interior, que és el que ens ha donat aquesta geologia singular i que ens relliga tots els vessants: l'aigua i la sal, el Llobregat i el Cardener, el terrioti vinícola...».

També va destacar el fet que hi ha altres projectes ja molt definits que facilitaran la difusió del propi Geoparc, com per exemple les Vies Blaves (rutes resseguint el Cardener i el Llobregat) que promou la Diputació de Barcelona. I fins i tot va llançar idees «a valorar en un futur», com per exemple la creació d'un «Geotren o tren de la sal», un pack ferroviari que, aprofitant les línies i serveis existents, anés des de Montserrat fins a Sallent o Súria passant per Manresa. També va subratllar que Cardona, que actualment no hi està integrat, ha de ser una peça fonamental del Geoparc, i que s'ha de definir millor el paper dels municipis miners.