07 de desembre de 2018
07.12.2018

Surt a la llum l'ermita de Santa Anna a Montserrat, abocada en l'oblit des de la guerra del Francès

L'objectiu de les excavacions és recuperar l'espai i arribar a conèixer millor el sistema d'ermites que hi havia a la muntanya

07.12.2018 | 08:54
Vista general de la planta de l´ermita que s´ha recuperat.

Els arqueòlegs acaben de posar al descobert els fonaments més moderns de l'ermita de Santa Anna de Montserrat, un conjunt que es va esfondrar a principis del segle XIX, després que els darrers ocupants l'abandonessin amb l'esclat de la guerra del Francès. El director de la intervenció, Jordi Roig, ha explicat que es coneix que l'eremitisme a Montserrat va ser present a finals del segle XVI, tot el XVII i el XVIII, però amb les excavacions es podria arribar a demostrar si aquesta forma de vida religiosa es remunta a l'edat mitjana.

La de Santa Anna és l'ermita més gran i la més accessible , i actuava com a capella de referència de les dotze ermites que tenen identificades. Segons Roig, l'objectiu de les excavacions és recuperar l'espai i conèixer millor com funcionava aquest sistema d'ermites. Quan les campanyes descobreixin tot el complex és previst museïtzar l'àmbit i obrir-lo al públic.

En plena muntanya de Montserrat, sobre la roca d'un penya-segat, algunes il·lustracions i dibuixos antics ja testimonien l'existència d'una ermita. Arribant fins a l'indret, des del funicular, ja s'aprecia sobre la pedra les restes d'algun tipus de construcció. Els treballs dels darrers tres anys han posat el focus en la zona, però en els seus inicis poques restes es veien a ull nu i la zona estava coberta per una gran quantitat de vegetació.

Els treballs es van iniciar el 2016, i durant tres campanyes s'ha actuat a la zona de l'habitatge de la construcció, segons ha explicat el director de la intervenció arqueològica, Jordi Roig. La part construïda es divideix en tres grans espais: l'habitatge, l'església, i un claustre porticat. Amb l'actuació d'enguany, s'ha pogut observar que l'ermita té un cos rectangular, que s'assenta sobre la roca en el penya-segat, i consta d'un passadís llarg –situat en paral·lel al mur de separació amb l'església – que dona accés a les estances: una sala gran de menjador que distribueix l'espai cap a una alcova lateral; una zona amb llar de foc; un altre espai que possiblement servia d'estudi, biblioteca o zona de treball; i, al costat oposat, la cuina.

El conjunt es completa amb una gran zona allargassada on els ermitans hi tenien una bassa i un hort de grans dimensions. Aquest àmbit ja ha patit alguna esllavissada i encara no s'hi ha actuat.

L'estat en què s'han trobat les restes és bo, ha destacat l'arqueòleg, perquè al cap de poc temps d'haver-se abandonat es va enderrocar, cosa que va fer que durant el segle XX no s'ocupés, com ha passat amb la gran majoria d'ermites del país. "El que trobem és el reflex del darrer moment, tal com era Santa Anna el 1812", ha destacat Jordi Roig. Una construcció que, es remunta als segle XVI, ha explicat.

Unes rajoles de producció catalana i fragments de rajola andalusa

Les troballes arqueològiques de moment no han donat massa fruits. Després del moment d'abandó per la guerra, Jordi Roig ha explicat que l'ermita passa per un període de diversos robatoris. Si bé els ermitans es devien endur els elements que consideraven més importants, com les peces litúrgiques de més valor o utillatge domèstic, després l'espai va ser espoliat. "És una edificació que queda isolada, sense ningú, i, per tant, víctima de saquejos", ha assenyalat.

Un dels punts que sustenten aquesta explicació és el fet que els arqueòlegs no hagin trobat "ni una frontissa, ni un pany de porta", un fet insòlit en una construcció amb tantes habitacions i armaris encastats, ha explicat Roig. Les teules de la coberta també se les va endur algú, i només s'han trobat alguns fragments trencats.

Una de les descobertes més destacada han estat alguns fragments de rajoles decoratives, plats de la vaixella i altres elements ceràmics fragmentats. Es tracta de ceràmiques de producció catalana del segle XVI i XVII, i també d'altres típicament andalusos. Les rajoles probablement decoraven els terres, ha explicat l'arqueòleg.

Els arqueòlegs pensen que poden existir nivells inferiors al que han excavat. Jordi Roig ha explicat que en alguna habitació es detecta irregularitats que indiquen que hi podria existir un paviment més antic a sota i, per tant, anterior a l'ermita excavada que es data en el segle XVI.

Santa Anna, punt de referència

Jordi Roig ha explicat que Santa Anna es considera com la parròquia de referència de les dotze ermites de la muntanya. Aquí era el punt on s'acollia la resta d'ermitans, on se celebrava la missa setmanal, i que actuava com a punt de trobada dels religiosos. D'aquí també les dimensions grans de l'església, amb una llargada d'uns dotze metres, per acollir els dotze ermitans i altres persones que anessin a escoltar la missa.

Els ermitans eren religiosos que optaven per a fer retirs espirituals, que es recollien en llocs aïllats. La resta d'ermites de la muntanya de Montserrat es troben en llocs més inaccessibles, precisament per a preservar aquesta funció de retir pròpia dels ermitans. Es creu que les ermites van ser útils furant 400 o 500 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18