El torrent de Soldevila, a Sallent, és un dels exemples extrems de salinització de les conques fluvials que apareix en un volum especial sobre la salinització dels ecosistemes aquàtics, publicat aquest desembre a la prestigiosa revista científica britànica Philosophical transactions of the royal society biological sciences, amb la col·laboració d'experts de la Universitat de Barcelona (UB).

L'estudi, titulat Sal en aigües dolces: causes, conseqüències ecològiques i perspectives de futur, conclou que, a la Península Ibèrica, un de cada tres rius està salinitzat, sobretot per l'impacte de l'activitat agrícola, industrial i la urbanització del territori. En aquest volum especial, en què s'argumenta que l'excés de sal és un problema amb greus impactes mediambientals, econòmics i de salut global i que afectarà cada vegada més ecosistemes hídrics arreu del món, es posa en relleu alguns dels exemples més extrems. En el cas de les conques fluvials de la Península Ibèrica, cita la riera de Soldevila, juntament amb la plana del riu Ebre o la regió de Múrcia, casos que, segons destaca, «tenen salinitats tres o quatre cops superiors a la del medi marí». Aquest torrent passa íntegrament per terme de Sallent, des de la zona dels Sallés de la Serra fins a desembocar al Llobregat al sud del nucli urbà. Bona part del seu traçat passa a tocar del vessant nord del runam del Cogulló.

De fet, la imatge que il·lustra la coberta d'aquest volum correspon, precisament, al torrent de Soldevila de Sallent, i dedica un dels seus capítols a la relació entre l'activitat minera de la potassa i la situació del riu Llobregat. En aquest article, els autors exposen que el cas del Llobregat és «especialment rellevant en relació amb la combinació de causes naturals i antropogèniques de salinització. A causa de la geologia salina de la conca del Llobregat, la salinització primària i la salinització secundària han estat barrejades històricament». L'article recorda que a principi d'aquest any la Comissió Europea va amenaçar de portar l'Estat espanyol al Tribunal Europeu per «violar la Directiva de Residus Extractius i la Directiva Marc de l'Aigua» en el cas de les mines de potassa bagenques, però que «tot i que el Govern espanyol ha reconegut la importància de la contaminació causada per la mineria, també va afirmar que era difícil distingir i calcular quanta salinitat es podria atribuir a les causes naturals i quanta a l'extracció de potassa».

També subratlla que el cas del Llobregat és rellevant «perquè constitueix un exemple del clima mediterrani. En els corrents mediterranis amb sequeres perllongades i fluxos molt variables, els impactes de la mineria de potassa en la salinització d'aigua dolça poden ser especialment difícils de controlar».