Els experts creuen que el fòssil de vaca marina -o sirènid- descobert per casualitat en un carrer de Girona ara fa tres anys, però que tindria el seu origen en una pedrera de Sant Vicenç de Castellet, és el més antic d'Europa d'un animal d'aquestes característiques. Les restes, que corresponen a part del crani i la mandíbula, estaven incrustades en dues llambordes del paviment.
L'estudi del fòssil, fet per geòlegs gironins i paleontòlegs alemanys, ha confirmat ara que aquest exemplar va viure fa uns 40 milions d'anys i que els ossos corresponien a un exemplar jove. Ara, els investigadors del Museu d'Història Natural de Berlín en reconstruiran el crani en 3D. De moment, les dues llambordes amb els ossos es troben al despatx dels geòlegs gironins Roger Mata i Jordi Ferrer (que són els qui les van extreure el maig del 2016). En espera de veure'n el destí final -això correspondrà decidir-ho a la Generalitat- de moment l'Ajuntament de Girona ja ha anunciat que instal·larà una reproducció del fòssil al punt del carrer on es va trobar, amb un codi QR que donarà informació sobre les restes i l'espècie.
La descoberta del fòssil, que es calcula que es va col·locar a la vorera als anys 90, va ser pura casualitat, tal i com ja va explicar Regió7. La tardor del 2015, durant una tarda plujosa, el geòleg mallorquí Xisco Roig es va aixoplugar en una porxada del carrer Bonastruc de Porta de Girona. Allà va descobrir un fòssil incrustat en dues llambordes, va fotografiar les restes i les va penjar a xarxes socials.
La difusió que se'n va fer va despertar l'interès dels geòlegs gironins Roger Mata i Jordi Ferrer, i també dels investigadors del Museu d'Història Natural de Berlín. D'entrada, ja es va veure que les restes corresponien a part del crani i la mandíbula d'un sirènid -una espècie de vaca marina- que va viure fa milions d'anys.
Els dos geòlegs, que són els qui es van fer càrrec de la investigació paleontològica, van retirar les dues llambordes del paviment a finals de maig del 2016. I un mes després, en presència d'investigadors alemanys, es va fer un escàner del fòssil al TAC de la Clínica Girona (per conèixer més detalls de la morfologia dels ossos).
Ara, després de més de dos anys d'investigació, els experts han aportat les primeres conclusions de l'estudi d'aquest fòssil de mamífer marí. Els ossos corresponen a un mateix exemplar jove, que va viure en ple Eocè. Aleshores, la part central de Catalunya era un mar obert a l'Atlàntic, amb un clima marcadament tropical (més propi del Carib actual).
Basant-se en les restes òssies incrustades a les llambordes (cadascuna té una amplada d'uns 3 centímetres, que és el que feia el paviment) els experts han identificat tant el gènere (Prototherium) com l'espècie (Ausetanum) de l'exemplar. Ara, els paleontòlegs del Museu d'Història Natural de Berlín faran una reproducció en 3D del crani, que tenia una mida semblant a una pilota de rugbi.
Les conclusions definitives de l'estudi del fòssil es donaran a conèixer d'aquí a mig any aproximadament. D'entrada, però, els geòlegs ja creuen que aquest fòssil de vaca marina podria ser el més antic d'Europa. «Estem molt sorpresos, perquè això és el millor que es pot trobar un paleontòleg», assegurava ahir l'investigador del museu berlinès Oliver Hampe.
Hampe va explicar que aquesta espècie va viure al nord d'Espanya i a Itàlia, tot que «el fòssil més antic descobert fins ara» de sirènid «s'ha trobat al Carib». Per això, els experts confien que l'estudi dels ossos els permetrà veure «l'evolució» de l'espècie a Europa i poder establir connexions amb altres restes descobertes fins ara (sobretot, al nord de la Península).
En paral·lel, l'investigador alemany també va concretar que, en aquella època, les vaques marines podien moure's tant per mar com per terra. Això era així perquè, a diferència d'ara, les seves aletes i la cua els permetien desplaçar-se fora de l'aigua (fent moviments semblants a les foques).
Troballa «excepcional»
A l'espera de confirmar si el fòssil és el més antic d'Europa, el geòleg gironí Roger Mata ja va qualificar ahir la troballa provinent d'una pedrera del Bages d'«excepcional». Tanmateix, Mata també va explicar que és molt difícil -per no dir impossible- intentar localitzar la resta de l'esquelet, que segons les indagacions fetes provindrien d'una pedrera santvicentina. Entre d'altres motius, perquè aquestes llambordes es menystenien, «perquè es considerava que tenien una tara», ja que la pedra no era homogènia.
