«S'emprendran totes les accions que siguin necessàries per aconseguir resoldre aquest dèficit històric: aquesta manca d'inversions i aquest abandonament que creiem que patim i que ens fa menys competitius, i que ens fa també tenir un greuge respecte d'altres territoris». Aquest era el missatge que demà farà tres anys llançava una quarantena d'alcaldes i presidents comarcals de la Catalunya Central que van plantar-se al costat del peatge de la C-16 a Castellbell per proclamar als quatre vents que «n'estem farts!» -que era el títol del manifest que s'hi va llegir- i denunciar l'estat de les connexions viàries i ferroviàries amb l'àrea metropolitana perquè, hi afegien, s'havien convertit en «un greuge comparatiu» amb relació a altres territoris del país amb infraestructures molt més avantatjoses. Tres anys després, aquell clam no ha obtingut gairebé cap resposta i la situació no ha variat gairebé gens.

Aquell acte unitari -modest, però inèdit- es produïa en un moment en què la C-55 es trobava en plena operació blindatge (s'estava acabant de construir la mitjana de separació al tram entre Manresa i Castellbell, que es va completar la primavera següent) i a tan sols una setmana de l'entrada en vigor dels descomptes que la Generalitat va començar a aplicar a l'autopista Terrassa-Manresa el gener del 2016, que inclouen la gratuïtat en determinades franges horàries dels dies laborables a l'entorn de Manresa.

En aquell acte, es va valorar positivament que la Generalitat estigués portant a terme un seguit d'intervencions al tram sud de la C-55 (amb la mitjana de separació com a tret més destacat), entenent que responien a un increment de la seguretat que ells mateixos havien reclamat, per exemple, a través del Consell d'Alcaldes del Bages. Però també es va subratllar i reiterar que les reclamacions del territori en matèria de comunicacions anaven molt més enllà. I aquestes reivindicacions es van deixar clares i per escrit, ja que les recollia el manifest: «desdoblament de la C-55, alliberament del peatge i infraestructures ferroviàries de qualitat i dignes per al nostre territori», eren els pilars del document «N'estem farts!!!».

Tres anys després, cap de les tres grans demandes no té resposta. Cap concreció i cap horitzó. En aquest temps només han variat lleugeramen dos aspectes. El primer, que el tram sud de la C-55 s'ha blindat més ja que, a banda de les obres que es van completar poc després d'aquell acte, se n'han seguit fent en altres trams d'aquesta mateixa carretera i també de la C-58 entre Castellbell i Terrassa. El segon, que els nous descomptes a l'autopista que es van aplicar l'1 de gener del 2016 es van ampliar un any després abastant un àmbit territorial més gran, tot i que continuen restringits a determinades franges horàries.

Però de les demandes específiques que es recollien en el manifest, res de res. L'alliberament de l'autopista (la concessió de la qual no acaba fins al 2036) segueix semblant una quimera. La Generalitat ha posat damunt la taula la implantació d'una taxa per a tots els conductors (el que es coneix tècnicament com a a vinyeta) que hauria de tenir com a conseqüència l'eliminació de peatges, però se'n desconeix l'abast concret i, encara més, quan (i si) serà possible fer-ne la implantació.

D'altra banda, els descomptes aplicats fa tres anys (i ampliats en fa dos) no han tingut l'efecte que buscava la Generalitat. Si més no, no en la dimensió que esperava. De mitjana, només un de cada quatre vehicles que fan recorreguts en hores que podrien passar per l'autopista de manera gratuïta acaben utilitzant aquesta via. I les xifres de trànsit continuen sent clares i contundents. La C-55 segueix portant un trànsit clarament per sobre dels 30.000 vehicles diaris (a la ronda de Manresa se'n registren 38.000), mentre que la mitjana a l'autopista (així apareix a la web mateixa d'Autema) és de 17.871 vehicles diaris.

Coincidint amb l'acte de fa tres anys, el Consell Comarcal del Bages va anunciar que buscaria la manera d'emprendre accions legals contra l'acord de concessió de l'autopista, en considerar-lo «abusiu». Finalment, la fórmula que es va adoptar va ser la de personar-se al costat del Govern davant el procés judicial obert perquè la concessionària de l'autopista va presentar un recurs contenciós administratiu contra el decret promogut per la conselleria de Territori que establia canvis en els criteris de compensació econòmica envers Autema. Aquest procediment està obert.

Quant al desdoblament de la C-55, és una altra de les demandes que, ni de lluny, no té cap horitzó ni compromís, tot i que fa anys que hi ha els projectes fets. En aquest tram de carretera el més nou és que s'hi està executant l'última fase d'obres del projecte previst per la Generalitat per reforçar-ne la seguretat -entre Monistrol i l'aeri i a la boca sud del túnel de Bogunyà-, i que en les properes setmanes s'ha de posar en funcionament la xarxa de panells, sensors i càmeres que s'han instal·lat i que estaran gestionats des dels centres de control de carreteres.

I quant a la tercera gran demanda del manifest de fa tres anys, la millora de la línia de Renfe, l'actualitat no acompanya gens ni mica. Avui és previst, precisament, que es restableixi completament el servei després de l'accident del 20 de novembre a Vacarisses causat per l'esllavissada d'un talús. De Manresa a Terrassa encara hi ha un punt amb limitació temporal de velocitat i una traça amb revolts massa tancats. No hi ha cap projecte sobre la taula ni per redreçar els trams més sinuosos, ni tampoc per obrir el famós túnel de Montcada, que permetria escurçar el trajecte. En definitiva, tot per fer.