Roger Hermida i Miquel Gómez són dos bons amics de Santpedor i solen fer moltes coses junts. Per exemple, participar en un sorteig que organitzava l'administració de loteria del poble, i que oferia com a premi un dècim de Nadal (repartit en deu participacions) d'un número aleatori, distribuït per la terminal. Van guanyar la rifa i es van quedar deu butlletes del número 3347, que es van repartir a parts iguals.

Ahir, en Roger gairebé cau del sofà quan va veure el 3347 sobreimprès a la pantalla del televisor, al costat de la paraula «grossa». I el primer que va fer va ser trucar al Miquel. «No em facis aquestes bromes, eh, de bon matí!», li va respondre ell. Però no era cap ensarronada. Els acabava de tocar a cadascun 200.000 euros, 160.000 dels quals nets d'impostos.

Tots dos es van fondre en una efusiva abraçada poc després, quan es van trobar davant de l'administració de loteria de Santpedor, Cal Trompes, la que els ha donat la sort. Ja feia una bona estona que hi havien acudit molts veïns curiosos per celebrar amb alegria la bona nova i, quan hi van arribar els dos afortunats, els va faltar temps per ruixar-los amb cava. Però en Roger i en Miquel no són els únics santpedorencs enriquits amb el primer premi del sorteig de Nadal. L'establiment, situat al carrer Ample del poble, ha venut un segon dècim del número 3347, també per terminal, però ahir al migdia la persona premiada no es va deixar veure.

En total, doncs, l'administració de loteria Cal Trompes, l'única que hi ha a Santpedor, ha repartit 800.000 euros del primer premi del sorteig de la Loteria de Nadal, que va quedar molt repartit arreu de Catalunya i de la resta de l'Estat.

Ja des del primer moment en què va saltar la notícia, el propietari de l'establiment, Àlex Parra, no donava a l'abast de trucades i felicitacions dels veïns. «Fa només un any que soc el propietari de l'administració. Mai abans, no m'hi havia dedicat», explicava quan feia poca estona que coneixia la bona nova, encara visiblement aclaparat. «Ho he sabut per una veïna que ha entrat corrents i m'he quedat al·lucinat. Teníem la tele engegada, però, com que anaven entrant clients, no m'havia fixat que ens havia tocat», deia.

De mica en mica, cada cop rebia la visita de més veïns, que van animar Parra a sortir al carrer i a brindar amb cava la bona sort. Poc després hi arribava Roger Hermida, que va acabar de seguida xop de cava, i que no parava de rebre felicitacions de tots els amics i veïns.

«Ara mateix no sé què faré amb els diners», admetia a aquest diari, mentre pensava en mil possibilitats: «Comprar-me un pis, una casa, un cotxe... no ho sé, el que sigui! Això sí, intentant de no gastar-me'ls gaire!», afegia, intentant ser prudent. Segons explicava, ell treballa de llauner i viu amb la seva parella i la seva filla. «El que segur que farem de seguida serà tapar alguns forats», afirmava.

El seu amic, Miquel Gómez, es va fer esperar més i, quan finalment va arribar, es va fondre amb una efusiva abraçada amb el Roger. «És el millor que et pot passar. Que et toqui la grossa i que la puguis compartir amb el teu amic de tota la vida. És el somni de qualsevol! En Roger és com un germà per a mi», exclamava emocionat a aquest diari.

«Quan el Roger m'ha trucat i he vist a TV3 que realment ens havia tocat el premi gros, he començat a cridar, a córrer pel pis i a saltar com un boig!», afegia en Miquel. «Tot això no s'assimila ràpidament, encara no ho he assimilat. I de seguida he anat a casa dels pares a celebrar-ho», deia.

A diferència del Roger, en Miquel sí que ja tenia més clar què fer amb els diners: «Comprar-me una casa. És el somni de la meva vida, tenir una casa. Ho tinc decidit», assegurava. «Ara visc amb la meva dona, el meu fill i un gos en un pis de lloguer de 70 metres quadrats», afegia. Amb els diners, també, «taparem alguns forats». Segons explicava, «el que faré ara és demanar-me festa a la feina fins al 2 de gener! Treballo de transportista». I admetia que ahir li va tocar la grossa després de molts intents. «Aquest any m'havia comprat 30 dècims de Nadal. M'hi havia deixat una picossada!», deia rient.

Dos dècims també a la Seu

La grossa no només va caure a Santpedor, sinó també a moltes altres localitats catalanes, com la Seu d'Urgell, a l'administració de loteria del carrer Major, que va vendre, com Santpedor, dos dècims. Per això, la notícia va córrer de seguida pels car-rers del nucli antic de la capital alturgellenca, que en aquell migdia del dissabte vivia una nova jornada de mercat setmanal.

La responsable de l'administració de loteria, María José Albiñana, va explicar que, al primer moment, no podia saber ni la quantitat ni els dècims que havia venut del número.

En un ambient de felicitacions a l'administració per part d'amics i clients habituals, Albiñana va assegurar, però, que, del que estava segura, era que no havia retornat cap dècim de la grossa dels que tenia.

Els dècims venuts es van entregar per finestreta, de manera que el més probable és que hagi premiat algun veí de l'Alt Urgell, Andorra o la Cerdanya. No sabia, però, a qui, perquè «normalment a qui li toca no es presenta», va afirmar la responsable de la loteria. Aquesta ha estat la primera vegada que l'administració alturgellenca repartia una part de la grossa de Nadal. Fa uns quants anys va repartir també part d'un quart i d'un cinquè premi.