Antoni Julián (Súria, 1957) va completar els seus estudis amb una formació professional amb el grau de delineant i va començar a treballar als 18 anys a laboratoris de Filatures Labor de Súria. El 1985 va entrar a Súria K, on va estar a magatzem, a taller i, finalment, a l'oficina tècnica. Va formar part del comitè d'empresa i va ser president de l'Associació de Veïns de Salipota. El 1991 es va presentar per primer cop com a candidat del PSC, però va quedar a l'oposició. El 1995 va assolir l'alcaldia i va mantenir el càrrec 16 anys. Ara n'ha passat set i mig a l'oposició, fins que aquest desembre ha tancat la llarga trajectòria a a l'Ajuntament.

Penso que després de ser 16 anys alcalde, té mèrit haver aguantat pràcticament dos mandats sencers a l'oposició. Vostè creu que és digne d'elogi?

No ho sé. Sempre he pensat que el simple fet de dedicar-se a la política municipal sempre és digne d'elogi a qualsevol persona que ho faci. I en aquests temps que corren encara més.

Per què va decidir ser de nou candidat el 2015, després d'haver quedat a l'oposició?

Sincerament, potser en les últimes eleccions la renovació del PSC encara no estava prou madura. Segurament s'hauria pogut presentar un altre candidat, però s'ha de reconèixer que el PSC no tenia, en aquell moment, com a marca política, gaire bona presència per tot el context independentista. I davant d'aquesta situació jo vaig tornar a fer el pas endavant. No vull dir que fos un sacrifici, sinó que ho vaig fer com a exercici de responsabilitat cap al meu partit. Vaig creure que si presentàvem un candidat nou en aquelles circumstàncies potser l'hauríem cremat. I si em presentava tenia clar que havia d'assumir el resultat que en sortís i el paper que m'atorgués. Crec que així ho he fet.

El fet d'haver estat abans 16 anys alcalde, creu que l'ha portat a fer una oposició diferent?

Penso que ja quan vaig ser a l'oposició abans de ser alcalde el meu grup mai va practicar una oposició agressiva. Sempre vam col·laborar amb el govern en tot el que vam poder. I quan hi he tornat aquests dos mandats hem continuat fent un treball fugint de demagògies i de vendre coses que no són. I sí, encara ens ha accentuat més aquesta postura el fet d'haver estat governant durant 16 anys, perquè no hi ha dubte que et dona una altra perspectiva. Mai no hem fet llenya de res, perquè sabem de les dificultats de governar, i creiem que en un municipi de les dimensions de Súria no es pot caure en la política barroera, sinó que tots anem de cara a treballar pel poble. Òbviament, hem intentat controlar la gestió de l'equip de govern, hem exposat el que nosaltres pensàvem i el que nosaltres faríem en cada moment. No sempre se'ns ha fet cas, però totes les propostes que hem portat al programa el 2011 i el 2015 hem treballat perquè l'equip de govern se les fes seves. I he de dir que en una gran part ha estat així.

Vostè va governar del 1995 al 2011, una època en què el context social i econòmic ha estat molt canviant. Com van viure les diferents etapes?

És veritat que dins d'aquests anys vam agafar un període de vaques grasses en què l'administració movia molts diners i podies fer moltes inversions, i crec que en el cas de Súria ho vam saber aprofitar per fer un canvi important al municipi. Però a partir del 2007-2008 vam començar a notar de manera molt accentuada les retallades i això ens va obligar a fer molta més punxa al llapis per afinar tots els recursos i quadrar els números. I, també, la vertitat és que la manera de fer política o de governar un Ajuntament el 1995 a la que es fa ara és totalment diferent.

En quin sentit ho diu?

Penso que la manera de fer política abans era més noble, més sincera. Ara sembla que tothom estigui emprenyat i es va buscar el punt on fereixi, l'extrem. Perquè socialment la gent sembla que estigui molt rebotada, molt insatisfeta de la política, i tot plegat forma un bucle. Quan vaig entrar d'alcalde el 1995 podies parlar amb tothom i negociar. La negociació és diàleg i pacte. I ara sembla que ningú no vulgui arribar a pactes, sinó mantenir-se en les postures inicials sense perdre cap ploma. I en la política has de deixar-te moltes plomes i molt pèl. I això no vol dir que no assoleixis el que vols. Però s'ha de negociar. La d'ara és una manera de fer política en què no m'hi sento a gust. Em sap greu la tensió que hi ha actualment.

Pel procés?

Ve d'abans, però el tema del procés ho ha accentuat. Jo respecto la manera de pensar de la gent que defensa la independència de Catalunya, que és lícita. La meva posició no és aquesta. Però m'he trobat gent amb qui abans podies parlar tranquilament i discutir, podies estar-hi o no d'acord. Però ara sembla que la gent se t'emprenya. Cal una reflexió. I també crec que ve motivat pels canvis, per exemple, que han suposat les xarxes socials. Són bones, però també molt perilloses, perquè des de l'anonimat es diuen moltes bestieses que crispen l'ambient.

La governabilitat d'un poble com Súria ha perdut proximitat?

Totalment. La gent abans era més agraïda amb el que es feia. No és que t'ho hagin d'agrair, però sí valorar que són serveis, equipaments, o el que sigui que els dispenses per fer-los una vida millor. Però s'ha passat a que sembla que tot sigui una obligació per part de l'administració. La sensació és que s'ha generat una mentalitat que tots tenim molts drets i poques obligacions, que les deixem a mans dels ajuntaments. La gent cada cop és més exigent. Hem aconseguit fer una gran societat del benestar, però l'hem fet tan completa que hem provocat que la gent s'oblidi dels deures. Podríem dir que hem passat de la societat del benestar a la societat de l'acomodat. Es vol que tot vingui fet.

Què és aquest 'cuquet de la política' que fa que persones com vostè dediqui 16 anys de la seva vida a una alcaldia i 28 a la política municipal?

Quan em vaig presentar va ser perquè ja tenia una inquietud social i venia de presidir l'Associació de Veïns de Salipota, d'estar en el comitè d'empresa de Súria K... Em va sorgir l'opció d'anar de cap de llista, i el cert és que primer em va fer molt respecte. Però aquesta possibilitat de posar el meu gra de sorra per a la comunitat em seduïa. Però una cosa sempre he tingut clara: si no hagués disfrutat fent política potser no hauria durat ni 4 anys. Sempre he intentat passar-m'ho bé fent política municipal, que cada dia em pogués mirar al mirall sense que hagués de girar la cara. I gaudir. La política em fa disfrutar. Si m'hagués fet patir ho hauria deixat.

I què li ha fet gaudir de la política?

Sobretot conèixer gent i aprendre d'aquest intercanvi. I veure que, en més o menys mesura, contribueixes a fer evolucionar el teu poble. Que tens una idea i que la portes a terme amb l'ajut de la gent. També et dic que amb la manera de fer política actual, en què només hi ha titular i no diàleg, no m'ho hauria passat tan bé. Penso que vinc d'una política més senzilla i més sana.

El projecte de Súria que duia al cap el 1991 quan es presenta per primer cop o el 1995 quan comença a governar, s'acosta molt al que és avui?

Jo n'estic molt satisfet, de la transformació, que va des de la revitalització del poble vell fins a una potenciació evident de tot el que fa referència als serveis a les persones, passant per una redefinició de l'urbanisme, per dir alguns aspectes de caràcter general.

Un mal moment?

Quan vam fer el nou CAP. No pas pel resultat final, del que n'estem satisfets i penso que va ser un bon projecte, sinó per tots els maldecaps que hi va haver amb la constructora i que es van acabar arrossegant durant temps. Va ser dur, la veritat, i l'oposició va ser dura en aquell tema. Però la satisfacció és que el CAP funciona i que està al centre del poble, que és on creiem que havia de ser.

El futur de la mineria està ben encarrilat?

Sí. La mineria ha tingut moltes dents de serra, és una activitat molt sotmesa al mercat. Però penso que, amb tota la inversió que s'ha fet i amb el gran canvi en la política mediambiental que realment hi ha hagut, queda obert un bon futur. La realitat és que hi va haver un temps, amb determinades direccions, que era molt difícil, per al mateix Ajuntament, parlar amb Iberpotash. Afortunadament, això ha canviat de manera espectacular i en positiu. La mina ha obert portes. I és un gran pas, perquè una empresa com aquesta no pot estar tancada de cara a fora, perquè el que fa llavors és generar desconfiança.

Hem anat a millor o a pitjor en el control de les administracions?

Els controls hi han estat sempre i en sóc partidari. Però s'ha volgut blindar tant que ho hem tornat tot molt farragós. Caldria trobar un terme mig, perquè l'administració també ha de poder ser àgil. Però en això, com en tantes coses en la vida, paguen justos per pecadors.

En algun moment s'ha sentit incòmode com a socialista?

A vegades hi ha coses que el meu partit ha fet o ha dit amb les quals no m'he sentit còmode. Però no com perquè m'hagi portat a apartar-me. Dins d'un partit també hi ha pluralitat i un grau de discrepància. Però m'hi he mantingut perquè penso que sempre ha mantingut l'esperit essencial que m'hi va fer entrar, i que jo resumiria en unes paraules d'Ernest Lluch: «Socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possible a les persones que viuen en societat». I això és el que a mi m'ha guiat.