Col.lectius ecologistes i de defensa del territori han promogut una plataforma sota el nom de Salvem el Pla de Bages com a front d'oposició al nou Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal que està redactant l'Ajuntament de Sant Fruitós i que es preveu portar a aprovació inicial properamen. L'eix central del rebuig són els creixements que s'hi preveuen de sòl industrial, àrees que, argumenten, fracturen zones agrícoles i forestals que funcionen com a connectors ambientals.
La plataforma ha fet públic un comunicat que, alhora, és una petició d'adhesió a la plataforma, tant a persones a títol individual com a entitats. L'objectiu és que el pla urbanístic no prosperi en els termes amb què s'està plantejant.
En concret, el punt essencial de rebuir, segons s'argumenta en el comunicat, és que «el nou pla urbanístic pretén multiplicar per 2,5 la superfície actual disponible per a polígons industrials al seu municipi passant de les 102 hectàrees actuals a 253 hectàrees, quan el 40% (442.000 m2), d'aquest sòl industrial ja existent està actualment desocupat».
Segon els impulsors de la plataforma, entre els quals hi ha adherit el col.lectiu Meandre, «el desmesurat planejament que es pretén aprovar no protegeix ni de bon tros, el Pla de Bages, ni la interconnexió entre els espais naturals». Per aquest motiu, concreten, reclamen una reorientació del pla que «permeti protegir els valors i entorns naturals i patrimonials de la Torre del Santmarti, les Oliveres i Olzinelles, la Vall dels Horts, l'entorn del Riudor, la sèquia i el corredor verd entre el Llobregat i el Cardener, i la connexió entre ells, ja que formen un conjunt d'espais que aïlladament perden el seu sentit».
Els promotors de la plataforma valoren que «la pretensió del govern de Sant Fruitós perquè el seu terme sigui el motor econòmic de la Catalunya Central», implicaria que el poble «perdés el seu caràcter de poble i es transformés en ciutat dormitori, i la pèrdua de la biodiversitat i connectivitat ecològica de la plana bagenca respecte a les valls fluvials del Cardener, el Llobregat i la Gavarresa. En definitiva, la pèrdua del poc que queda del mosaic agroforestal ja prou trossejat del Pla de Bages per transformar-lo en un entorn periurbà semblant al de Cornellà o Martorell».
Per aquest motiu reclamen un pla urbanístic que protegeixi definitivament aquests espais, «una protecció que impedeixi que atenent a la demanda d'una empresa privada o de l'especulació amb el preu del sol, es pugi urbanitzar». En aquest sentit, subratllen que al Bages «només el 54% del sòl industrial construït fins avui dia està ocupat». La plataforma ja avança que, en cas que aquest POUM vagi al ple per fer-ne l'aprovació inicial i prosperi, «es faran les al·legacions oportunes», ja que el pas següent serà el periode d'exposició pública.
Dos grans àmbits
Regió7 va explicar fa prop d'un any (vegeu edició del 17 de març passat) les línies mestres que marcarien aquest document, a partir de l'avanç de POUM. En l'àmbit industrial, que és el que motiva la crítica de la nova plataforma, l'equip de govern detallava que, tal com ja es preveia a les normes subsidiàries del 1996, es mantenien les àrees industrials a tocar de la carretera de Berga, algunes de les quals encara s'han d'acabar de desenvolupar. Entre aquestes àrees destaca el polígon El Grau, que, a banda d'industrial, es vol que també tingui la qualificació de comercial en la zona que dóna a la carretera.
Fora d'aquest àmbit, en el POUM que s'estava definint destaca un altre gran espai a l'est de l'antic Menfis (en aquest cas declarat d'interès territorial), on es preveu un polígon de 84 hectàrees, que l'executiu local subratllava que només es desenvoluparà en el moment que hi hagi una activitat prevista per ubicar-s'hi, Es tracta d'un espai pensat per a la implantació d'una possible gran empresa.
Més a l'oest (entre l'autopista i la C-16c), i també com a àrea d'interès territorial, l'avanç del POUM -que ara s'ha de concretar amb l'aprovació inicial- preveia una gran zona d'equipaments o d'instal·lacions de tipus comarcal (prevista al Pla Territorial de la Catalunya Central) pensada per a instal.lacions com ara un hospital comarcal o una zona universitària».
