Diversos presos de Lledoners van aprofitar una visita que Pep Guardiola va realitzar durant els últims mesos als polítics empresonats per fer-li una entrevista radiofònica. El programa «Voces al aire», realitzat pels mateixos interns del centre penitenciari bagenc, es pot escoltar fent clic en aquest enllaç.

L'entrenador del Manchester City va parlar de la seva vida a Anglaterra, dels llaços grocs o d'un possible salt a la vida política catalana. A més, Pep Guardiola va animar els interns assegurant-los que tard o d'hora seràn lliures: «sóc un ferm defensor de l'ésser humà. Jo crec que per si mateix és bo, i que hem de saber canalitzar-ho per treure el millor de cadascú. I d'aquí, de la presó, se'n surt tard o d'hora», els va dir.

Tot seguit, la transcripció de l'entrevista del interns de Lledoners a Pep Guardiola al programa «Voces de l'aire»:

Com veuen Catalunya des d'Anglaterra?

Catalunya els agrada molt. Tant, que molts dels meus amics d'allà hi vénen de vacances, sigui a Catalunya o a les Illes. Parlen de la nostra força culinària, del clima...

Com imagina l'ambient dels camps de la lliga espanyola portant aquest llacet groc?

Com tot, al principi hi hauria un enrenou, però també com tot, com a ha passat a Anglaterra, a base de portar-lo cada setmana acaba formant part de la quotidianitat. A Anglaterra han intentat entendre el perquè. Els llaços tenen una simbologia molt humanista, d'intentar-te posar al costat de l'altre. No és una reivindicació més important que una altra. És intentar-te posar a la pell de cada persona sigui perquè pateix càncer, o perquè pateix violència sexista, o el que sigui. Ho han acceptat com una qüestió de normalitat i aquí també s'acceptaria com una qüestió de normalitat.

Ha fet que molts catalans estiguem orgullosos de la imatge mundial que dona. És bon comunicador, és líder... Trigarem molt a veure'l liderar un projecte a Catalunya?

Jo crec que la millor manera que podem ajudar la meva família, el meu poble, la meva comarca, el meu país, Europa o el món és intentar fer de la millor manera possible allò que saps fer, o que intueixes que saps fer i que, si ho vas exercint cada cop pots fer millor. Per projecte, et referies a un projecte polític?

Sí...

No m'agrada molt la política, perquè et demostra com és l'ésser humà. A mi m'ha anat molt bé la vida, com a molta d'altra gent, amb la diferència que m'he guanyat millor la vida perquè la meva feina t'ajuda a guanyar-te-la una mica millor. Però jo he nascut en una família molt humil d'un poble molt petit com Santpedor, i el meu pare i la meva família sempre m'ha ensenyat a posar-me de la banda del més feble. No m'agrada gens aquella gent que és poderosa amb els dèbils i dèbil amb els poderosos. Aquesta gent em produeix urticària. Jo sóc molt d'esquerres. En primer lloc per una qüestió egoïsta: si a la gent li va millor més segur estaré jo. Però la política m'agrada veure-la des de fora, jo no tinc esma. I en política n'has de tenir molta temperança i jo sóc molt visceral. sóc molt llatí en aquest aspecte. Dit això, tots fem política, tots expressem el que pensem i tots tenim el deure d'expressar les nostres opinions de la manera que ho entenem i amb total llibertat de poder-ho fer.

I des del vessant esportiu?

Jo crec que faig bé d'entrenador. Per ser dirigent en un club esportiu, em sembla que no tinc capacitat. Ser dirigent vol dir anar a fer molts sopars de directiva i totes aquestes coses, i jo m'avorreixo molt, però molt. No serviria. A mi m'agrada molt el camp, la gespa, l'olor de la gespa, la competició, els nervis, el guanyar, el perdre i passar una nit sense dormir i l'endemà axecar-te pensant ja que has de fer per guanyar el proper enfrontament, fer jugar l'equip com tu vols, la resta... Sembla que quan a un li va bé una feina ja pot ser polític. Estem equivocat. Jo, perquè hagi pogut ser bo com a entrenador no vol dir que pugui ser un bon conseller d'Esports o de Cultura, posem per cas. La Laura Borràs és molt millor consellera de Cultura, segur, que el que ho podria ser jo. Cadascú a la seva tasca.

Quin és el principal consell que donaries a la gent que pot tenir talent, que a la presó també n'hi ha molta, però que per circumstàncies de la vida potser no el pot o no ha estat capaç de desenvolupar-lo?

L'esport és una molt bona lliçó, perquè en la victòria o en la derrota sempre t'ofereix una nova oportunitat. Probablement dins de la presó hi ha moments de tristor perquè et manca la teva família, la teva gent propera, però el demà és aquí i sempre s'hi arriba. I estic convençut que a fora sempre hi ha gent disposada a donar una oportunitat. Estic molt d'acord que tothom tenim un talent, pero a vegades les circumstàncies o la mala sort et porten a estar aquí. Però jo sóc un ferm defensor de l'ésser humà. Jo crec que per si mateix és bo, i que hem de saber canalitzar-ho per treure el millor de cadascú. I d'aquí, de la presó, se'n surt tard o d'hora.