Josep Guardiola, el tècnic santpedorenc del Manchester City, no es veu ni exercint en la política, ni tampoc com a directiu de club. Considera que el seu futur continuaran sent les banquetes, perquè «crec que la millor manera que cadascú de nosaltres podem ajudar la família, el poble, la comarca, el país o el món és intentant fer de la millor manera possible allò que sabem fer, o que intuïm que sabem fer. I seguir-ho exercint per fer-ho cada vegada millor».

Així s'expressava Guardiola en una entrevista que va concedir al programa de ràdio Voces al aire, que preparen i realitzen presos del centre penitenciari Lledoners, aprofitant que hi va visitar els independentistes presos el 15 de novembre passat.

El tècnic santpedorenc va explicar que a Anglaterra veuen Catalunya amb molta estima «i parlen sobretot de la nostra força culinària, del nostre clima...». Preguntat per un dels interns sobre com s'imagina l'ambient dels camps de la lliga espanyola si, com fa a Anglaterra, portés el llaç groc, Pep Guardiola hi va treure transcendència afirmant que, «com tot, al principi hi hauria un cert enrenou, però també, com ha passat a Anglaterra, a base de portar-lo cada setmana acabaria formant part de la quotidianitat». Sobre aquest tema també va subratllar que a Anglaterra «han intentat entendre el perquè. Els llaços tenen una simbologia molt humanista, d'intentar-te posar al costat de l'altre. No és una reivindicació més important que una altra. És intentar-te posar a la pell de cada persona, ja sigui perquè pateix càncer, o perquè pateix violència sexista, o el que sigui. Ho han acceptat com una qüestió de normalitat i aquí també s'acceptaria com una qüestió de normalitat».

Quant a una possible entrada en el món de la política, Guardiola ho va descartar. «La política m'agrada veure-la des de fora, però jo no tinc esma. I en política has de tenir molta temprança i jo soc molt visceral. Soc molt llatí en aquest aspecte», va argumentar, alhora que afegia que, «dit això, tots fem política, tots expressem el que pensem i tots tenim el deure d'expressar les nostres opinions de la manera que ho entenem i amb total llibertat de poder-ho fer».

Els interns participants en el programa també li van demanar per la possibilitat d'estar al capdavant de la direcció d'un club, opció a la qual també va tancar la porta: «Jo crec que faig bé d'entrenador. Per ser dirigent en un club esportiu, em sembla que no tinc capacitat. Ser dirigent vol dir anar a fer molts sopars de directiva i totes aquestes coses, i jo m'avorreixo molt, però molt. No serviria. A mi m'agrada molt el camp, la gespa, l'olor de la gespa, la competició, els nervis, guanyar, perdre i passar una nit sense dormir i l'endemà ja aixecar-te pensant que has de fer per guanyar el proper enfrontament i per fer jugar l'equip com tu vols».

En aquest sentit, va reiterar que «hi ha la sensació que quan a un li va bé una feina ja pot ser polític o directiu. Estem equivocats. Jo, perquè hagi pogut ser bo com a entrenador no vol dir que pugui ser un bon conseller d'Esports o de Cultura, posem per cas. Cadascú a la seva tasca».

Tot i descartar entrar-hi, Guardiola sí que es va autodefinir políticament: «Jo soc molt d'esquer-res. En primer lloc, si es vol, fins i tot per una qüestió egoista: si a la gent li va millor, jo també estaré més segur». Va reconèixer que «a mi m'ha anat molt bé la vida. Com a molta d'altra gent, amb la diferència que m'he guanyat millor la vida perquè la meva feina t'ajuda a guanyar-te-la una mica més bé». Però alhora va defensar i subratllar els seus orígens: «Jo he nascut en una família molt humil d'un poble molt petit com Santpedor, i el meu pare i la meva família sempre m'ha ensenyat a posar-me de la banda del més feble. No m'agrada gens aquella gent que és poderosa amb els dèbils i dèbil amb els poderosos. Aquesta gent em provoca urticària».

Finalment, els entrevistadors van demanar a Guardiola un consell per a tots aquells interns a la presó que tenen talent, però que les circumstàncies no els han permès desenvolupar-lo. La resposta del tècnic santpedorenc va ser que «l'esport és una molt bona lliçó, perquè en la victòria o en la derrota sempre t'ofereix una nova oportunitat. Probablement dins de la presó hi ha moments de tristor perquè et manca la teva família, la teva gent propera, però el demà és aquí i sempre s'hi arriba. I estic convençut que a fora sempre hi ha gent disposada a donar una oportunitat. Estic molt d'acord que tothom tenim un talent, però a vegades les circumstàncies o la mala sort et porten a estar aquí. Però jo soc un ferm defensor de l'ésser humà. Jo crec que per si mateix és bo, i que hem de saber canalitzar-ho per treure el millor de cadascú».