L'aeri de Sant Jeroni torna a ser present a Montserrat. Una presència simbòlica però que fa possible que quedi testimoni visible del que durant el més de mig segle que va estar en funcionament va esdevenir el funicular amb una trajectòria més vertical d'Europa. Ahir al matí es va inaugurar a la plaça de l'estació de Monistrol Vila del cremallera de Montserrat -al costat de l'edifici original- la instal·lació d'una de les dues cabines platejades que van fer durant anys el vertiginós trajecte.
A principi de l'any passat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalu-nya, l'última empresa que en va ser propietària, la va treure del dipòsit del Clot del Moro de Castellar de n'Hug (Berguedà) i la va traslladar a uns tallers especialitzats on al llarg d'aquests mesos se n'ha fet la restauració per tornar-li l'esplendor d'aquella cistella de línies austeres. Des d'ara, llueix i deixa testimoni del passat davant el modern cremallera de Montserrat i al costat d'altres transports montserratins, com ara una màquina i un vagó de l'antic cremallera, i una de les anteriors cabines dels funiculars.
L'estrena de la recuperació de la cabina, ara convertida en monument, es va fer amb un acte encapçalat pel president de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font, i d'autoritats locals i comarcals, com l'alcalde de Monistrol, Joan Miguel, i la delegada del Govern a la Catalunya Central, Alba Camps. Joan Carles Salmeron, director del Centre d'Estudis del Transport, va destacar que amb aquesta recuperació es feia un nou pas endavant en la memòria dels transports singulars que ha tingut Montserrat, però que no havia estat una tasca fàcil. «Una de les cabines va quedar totalment destrossada pels aiguats del juny del 2000, i aquesta es va salvar de miracle. Però estava molt malmesa i s'ha hagut de recórrer als plànols del projectes per rehabilitar-la adequadament».
Un somni de principi del XX
El telefèric de Sant Jeroni va pujar fins al punt més alt de la muntanya de Montserrat, a 1.236 metres, durant gairebé sis dècades. Els primers projectes per arribar fins al cim van sorgir a principi del segle XX, principalment impulsats per la compa-nyia Ferrocarrils de Muntanya i Grans Pendents, avui integrada dins de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, propietària del cremallera de Montserrat.
Una vegada descartats altres sistemes ferroviaris, al voltant de l'any 1913 els projectes van centrar-se en la construcció d'un telefèric que ascendiria verticalment des de la car-retera de Santa Cecília, ubicada a uns dos quilòmetres del monestir. Poc després, l'any 1916, la casa italiana Ceretti & Tánfani, responsable de la construcció d'algunes de les obres d'enginyeria més complicades del món, va redactar el primer projecte complet.
L'any 1922, els promotors del nou telefèric van fer un pas endavant amb la fundació de la companyia Funicular Aéreo de Montserrat a San Jerónimo SA i l'obtenció dels permisos del monestir per a l'explotació de la instal·lació durant seixanta anys. La nova companyia va encarregar a Talleres Damians una còpia modificada del projecte que havia estat elaborat anys enrere per l'enginyeria italiana i la construcció de la nova instal·lació segons els plànols disponibles. Així, després de complir amb els tràmits pertinents, la concessió dels nou mitjà de transport va ser aprovada el 8 de desembre del 1928, i el 29 de juliol del 1929 la línia va ser finalment inaugurada.
Tancament el 1987
El telefèric de Sant Jeroni disposava de dues cabines que tenien capacitat per a 16 persones cadascuna, la qual cosa permetia el transport de 140 viatgers per cada hora de servei. La longitud total de la línia assolia 680 metres i superava un desnivell de 535 amb un pendent màxim del 200 %, xifra que el convertia en un dels sistemes de transport per cable amb més pendent del món. L'estació inferior era a la vora de la carretera de Montserrat a Manresa i la superior al turó del Moro, un indret molt proper al cim de Sant Jeroni i de l'ermita propera.
El desnivell entre totes dues estacions era superat sense cap mena de torre ni suport intermedi, gràcies a un traçat amb una curiosa corba catenària de només 410 metres de desplaçament horitzontal. El trajecte complet es realitzava en un temps de 9 minuts i la velocitat nominal del sistema era d'1,25 m/s.
L'espectacularitat de l'entorn natural i l'alta afluència de turistes al monestir van convertir el nou transport en un èxit que va viure la seva època de més esplendor durant els anys cinquanta i seixanta. Tanmateix, la progressiva degradació de les instal·lacions i els rudimentaris mecanismes de seguretat van determinar la seva clausura a principi dels anys vuitanta. El servei regular va ser aturat l'any 1983. Es van realitzar diferents estudis i projectes per modernitzar la instal·lació, però l'alt cost de renovació van dictaminar la seva clausura definitiva.
El 1987 el telefèric de Sant Jeroni va fer els seus darrers viatges, que des de l'any 1983 estaven reservats per al personal tècnic i de manteniment.
