Monistrol de Calders va viure dimarts al vespre un nou capítol de tensions en el ple monogràfic que es va celebrar per debatre el futur de Ca l'Espardenyer, un antic edifici al mig del poble que el govern d'ERC i PDeCAT proposen d'enderrocar en contra del criteri de la CUP, a l'oposició, que voldria rehabilitar-lo. La presència del mig centenar llarg de persones a la convocatòria, que es va traslladar expressament a la sala petita del pavelló, va evidenciar la crispació que aquest tema genera entre els veïns.

Era un ple extraordinari que havia sol·licitat la CUP després de l'aprovació inicial, fa un mes, del projecte d'urbanització de la plaça de l'Escorxador i el canal del Rec, que implica l'enderroc previ de Ca l'Espardenyer. La CUP insisteix a conservar-lo pel valor històric que diu que té l'edifici, i demana «prudència» davant les presses que considera que l'equip de govern té per enderrocar-lo. Al ple de dimarts reclamava «el compromís ferm de tots els grups del consistori de situar la decisió en mans de la gent, i que sigui aquesta la que decideixi quina és la millor manera de procedir, si l'enderroc o la rehabilitació, al marge de quin govern hi hagi el proper mandat». Era un ple de debat en què no hi va haver votació, i la proposta no va prosperar.

«El que vulgui Monistrol»

El posicionament de la CUP el va defensar el seu portaveu, Ramon Vancells, sense explicitar si aquest procediment s'hauria de fer amb una votació popular o si ja servirien de consulta els resultats de les eleccions municipals del maig en base al programa defensat per per cada partit. En cas de governar, Vancells va comprometre la CUP a enderrocar l'edifici i «fer una plaça si la gent de Monistrol vol una plaça. El que no farem és una cosa que no tingui consens».

Per la seva banda, l'equip de govern va insistir en la problemàtica que envolta la proposta de no enderroc, tenint en compte que, segons la normativa urbanística de Monistrol, del 1990, aquest immoble ocupa un espai destinat a vials, i ha d'anar a terra. Ho va explicar un equip d'arquitectes convidat pel govern al ple, en què també es va posar de manifest que aquest edifici, afectat per qüestions urbanístiques, «està fora d'ordenació, i en les edificacions fora d'ordenació no s'admeten obres de consolidació ni d'augment de volum» i, per tant, no es podria rehabilitar.

Vancells va defensar la possibilitat de fer una modificació parcial del planejament que permetria resoldre aquest impediment, una opció que l'arquitecte va avalar tot i tenir dubtes que en aquest cas arribés a bon port: «No hi ha problema en iniciar una modificació, però després falta que tingui un bon recorregut i la Generalitat l'acabi aprovant definitivament».

L'alcalde, Arturo Argelaguer, va recordar que l'Ajuntament ja va adquirir l'edifici el 2007 «amb la intenció d'enderrocar-lo», i en aquesta línia l'arquitecte va precisar que «es va comprar a un determinat preu perquè estava qualificat com a sistema viari, amb un valor d'edificabilitat zero», de manera que «l'ajuntament no pot fer ara d'especulador».

Retrets i acusacions

Tal com la CUP havia fet amb la seva proposta, Argelaguer va defensar «la legitimitat de la nostra», que el govern hauria triat després de valorar les opcions i el cost de rehabilitació, va dir l'alcalde. Va convidar la CUP a fer un plantejament alternatiu «i a no limitar-vos a dir que això no vagi a terra».

No va ser l'únic retret de la sessió. La CUP va qualificar de «tupinada» la presència de tècnics sense previ avís, i considerant que «l'assessorament tècnic ha de ser fora de ple». També van acusar al PDeCAT d'haver mentit als seus votants perquè el partit dóna ara suport a l'enderroc, contràriament al que defensaven en el seu programa electoral.

Vancells va insistir en la necessitat de «reconèixer la legitimitat del projecte de l'altre, per la qual cosa no podem imposar coses irreversibles que el facin inviable. El nostre també és legítim, i no serà possible si el govern entrant del maig es troba la casa a terra». Argelaguer va puntualitzar que «simplement hem anat seguint els passos legals, i aquests passos hi continuaran sent, però a dia d'avui encara no s'ha enderrocat res», sense arribar a precisar si l'edifici continuarà dret per les eleccions.