Acolorida, abundant, gustosa... Aquests són alguns dels adjectius que defineixen la cuina gitana i que ahir es van poder sentir a Món Sant Benet durant la presentació del receptari que han elaborat la Fundació Alícia i la comunitat gitana de Catalunya en una iniciativa del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en el marc del Pla d'Integració del Poble Gitano. Halar, cuina gitana a Catalunya es va presentar, com no podia ser d'una altra manera, cuinant i després menjant.

Cuineres de la comunitat gitana i xefs de la Fundació Alícia es van posar als fogons per cuinar Gachas, olla d'oli, arròs amb fesols vermells i fonoll i Nochebueno, només un petit exemple de les 34 receptes que recull la publicació. El fonoll, la gallina, el porc o les patates han estat alguns dels elements claus d'una cuina que s'ha caracteritzat sobretot per ser d'aprofitament i supervivència.

La presentació del treball, que aprofundeix en les relacions interculturals a través de la gastronomia, va tenir la presència del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani. El conseller va destacar que es tracta d'un llibre «pioner» que permet «visualitzar com entre tots des de la diversitat hem construït i construïm aquest país».

Les receptes publicades expliquen la tradició culinària del poble gitano i han estat relatades per dones i homes gitanos residents a diferents indrets del Catalunya. El recull ajuda a crear consciència de patrimoni gastronòmic i dona una visibilitat social a la cuina, un aspecte de la cultura gitana fins ara força desconegut.

«La gastronomia és un mirall on es reflecteixen les cultures» apuntava en la seva intervenció el director general d'Acció Cívica i Comunitària, Bernat Valls, que també va afirmar que «es pot saber més d'un poble a través de la seva cuina que amb hores d'estudi». El director de la Fundació Alícia Toni Massanés, per la seva banda, va destacar el paper de la dona com a creadora i transmissora de la cuina gitana, que va qualificar de «tresor». També va posar el poble gitano com a exemple de «la convivència a taula».

Durant la presentació no hi va faltar un record per la predecessora de Homrani, l'exconsellera Dolors Bassa, ara la presó, que va ser la impulsora del projecte. Les paraules van donar pas a la cuina d'olles grans i olors intenses que va fer delir els assistents. Al final, però, tots junts van poder gaudir de l'àpat perquè, com diuen en la cultura gitana, «per a nosaltres la taula ho és tot».