La sabadellenca Maria Santiago, la Mayi, és una gran aficionada a la cuina i una de les col·laborades que han contribuït a recollir la tradició culinària del poble gitano, a través de la memòria oral de dones grans de la comunitat. Destaca la importància que té per a ells seure al voltant d'una taula.

L'herència gastronòmica gitana que recull el llibre la deuen a les seves àvies...

Si nosaltres cuinem així es gràcies a les dones grans. Nosaltres érem nòmades i amb l'escassedat que hi havia aleshores amb el que tenien s'apanyaven. Són menjars que són nostres, que ja feia la meva àvia, la meva mare me'ls va passar a mi i ara la meva filla de disset anys ja els fa a casa. No es perd i passa de generació en generació. És una cosa molt nostra.

En la cultura gitana es dona molta importància tant a la taula com als àpats.

Sí, nosaltres donem molta importància a estar amb la família i fer un àpat. No fa falta que sigui Nadal, ni que sigui un dia festiu. Per a nosaltres és una cosa fonamental menjar tots junts i en harmonia. Hi havia àvies que ens deien que antigament, com que anaven amb els carros d'un lloc a un altre, ajuntaven tot el que tenien en una olla i d'allà en menjaven tots. És una cosa que encara fem al segle XXI perquè si algú ve a casa meva sempre hi ha menjar de més, sempre fem olles grans.

I amb alguns ingredients molt característics com el fonoll.

Com que no tenien res anaven a buscar al camp el que trobaven, com el fonoll. Ara cuinem de tot però la cuina més antiga portava molt tocí i gallina, fonolls, patates... és molt d'olla i calent perquè es passava molt fred i això és el que ha quedat. Ara tenim de tot però aquestes receptes segueixen.

Com valora la seva participació en aquest receptari?

Ha estat un experiència molt bonica. Que se sàpiga què és la cuina gitana i compartir-la amb més persones és un privilegi. Per a nosaltres és un orgull haver pogut participar en aquest projecte.

Aquest llibre ajudarà que la tradició perduri.

És clar! Només són 34 receptes i en falten moltes, però almenys es podran conservar aquestes i que algú a casa seva pugui fer aquest aliment, que és una cosa molt nostra, és molt bonic.