L'exescolta Miguel Hurtado ha carregat per la gestió que s'ha fet del seu cas des de l'abadia de Montserrat. Hurtado, que va denunciar que l'abadia ha encobert durant 20 anys els abusos que va patir d'un monjo el 1998, com ja va explicar Regió7 aquest dissabte, ha explicat nous detalls del seu cas aquest cap de setmana a 'El Periódico' i 'El País'.

Segons Hurtado, l'abadia "menteix" en el seu comunicat i reconeix que no va obrir una investigació adequada per esclarir els fets ni van aplicar els protocols vigents. "Els importa més la reputació de la institució que protegir els menors", ha manifestat en roda de premsa des de la seu de Change.org. "La pederàstia és un problema de salut pública", sosté.

Des de Madrid, i 24 hores després de la publicació de les notícies als dos diaris, Hurtado critica les explicacions que ha donat Montserrat. Lamenta que en el comunicat no reconegui que no es van complir els protocols vigents llavors que, entre d'altres, obligaven a comunicar al Vaticà una denúncia d'abusos per escrit. En canvi, l'abadia diu que es va posar en coneixement el 2016 al Vaticà durant una "entrevista personal", sense aclarir si hi va haver comunicació per escrit. També lamenta que Montserrat no ho posés en coneixement de la policia ni obrís una investigació canònica que acabés amb una sentència.

"Els protocols de l'església en aquests casos són paper mullat, és preocupant que els dos abats no informessin a la societat dels abusos que els vaig relatar i ara facin un comunicat quan el cas surt a la premsa", ha criticat Hurgado, que és psicòleg infantil i viu a Londres actualment. En aquesta línia, acusa la institució eclesiàstica "d'obscurantisme i secretisme". "Els importa més la reputació de la institució que protegir els menors".

Hurtado desconeix si hi ha més víctimes del mateix sacerdot però anima a posar-se en contacte amb ell la través d'una adreça de correu electrònic (abusos.montserrat@gmail.com).

Petició perquè els abusos a menors no prescriguin

Sobre el per què ha denunciat el cas 20 anys més tard, Hurtado defensa que ha hagut de fer "un llarg camí" prèviament amb teràpia i amb suport del seu entorn. "Tot abús sexual a menors és un abús de poder i més si té tant poder com església, les víctimes necessitem molt de temps", ha defensat.

Per això, Hurtado està immers en una campanya amb 'Change.org' per recollir signatures per demanar que els abusos a menors no prescriguin i esperen entrengar-ne 500.000 al Congrés el mes de febrer. Denuncia que cap partit polític ni tampoc el govern s'ha volgut reunir mai amb ells i demana que, ara que el govern espanyol ha tramitat un pla integral de protecció dels infants, es plantegi allargar encara més l'edat per permetre denunciar els delictes i evitar que prescriguin ràpid.

Fins ara, el termini per a la prescripció començava a córrer quan la víctima arribava als 18 anys. Per això, en el cas d'Hurtado, el seu cas està prescrit des del 2003. Amb aquest nou avantprojecte de llei, s'eleva a 30 anys. A partir d'aquí, els delictes prescriuran entre 10 i 20 anys després, segons la gravetat de cada cas. Això vol dir que la víctima podrà denunciar fins que tingui 40 o 50 anys. Per a Hurtado és un "avenç" però és "insuficient" i suposaria reformar la llei per posar-hi un "pedaç".

En canvi, Hurtado demana que els delictes sexuals es puguin denunciar fins que les víctimes tinguin 50 anys. Amb això, garanteix que el 95% dels casos poden acabar davant la policia. Defensa que no es tracta de perseguir els abusadors per aplicar-los un correctiu, sinó d'actuar en favor de la "prevenció". Si un abusador és condemnat, facilita que no pugui treballar més amb menors i evita nous abusos, defensa Hurtado.

A més, demana al govern espanyol "valentia" i que creï una espècia de "comissió de la veritat" per tractar amb profunditat els abusos sexuals per part d'eclesiàstics.

Hurtado relata el seu cas, a més, en un documental de Netflix sobre la pederàstia a l'Església que s'emetrà el proper divendres. Amb algunes de les víctimes que apareixen a la cinta, a més, ha impulsat l'Associació nacional d'infàncies robades (Anir) que es presentarà properament i que neix per fer de lobby.