26 de gener de 2019
26.01.2019

La immigració d'origen marroquí manté un clar predomini al Bages, però perd pes

La població estrangera que arriba a la comarca remunta lleugerament després de quatre anys de descensos consecutius

25.01.2019 | 23:49
La immigració d'origen marroquí manté un clar predomini al Bages, però perd pes

Al Bages hi ha registrades 7.521 persones d'origen marroquí, unes xifres que situen aquest col·lectiu clarament per sobre de qualsevol altra nacionalitat arribada a la comarca (amb més del 40 %), però perd pes, encara que molt lleugerament. Així ho constaten les dar-reres dades oficials de l'Idescat, referents al 2017, en què la quantitat de població marroquina va tornar a créixer a la comarca després del descens de l'any anterior, però ho va fer amb un percentatge menor que el total de la població immigrada. La comunitat romanesa, que es manté en segon lloc al Bages, està per sota de les 2.250 persones.

Els 7.521 marroquins residents a la comarca suposen el 42,25 % dels 17.798 immigrants que vivien al Bages el 2017, mentre que l'any anterior aquest percentatge era del 42,81 % d'un total de 17.490 immigrants. D'aquesta manera es trencava la tendència creixent que experimentava el pes d'aquest col·lectiu respecte del conjunt d'immigrants de la comarca des del 2009. Ara el percentatge és similar al del 2014, i continua lluny de les xifres de començament de segle, quan gairebé tres de cada quatre estrangers que hi havia al Bages eren d'origen marroquí (vegeu l'evolució al gràfic de sota).

Més romanesos i ucraïnesos


Els últims registres oficials marquen un creixement en números absoluts de presència a la comarca de persones de nacionalitat marroquina, però si ens fixem en les cinc nacionalitats que hi tenen més pes, també s'observen increments en la romanesa i en la ucraïnesa, que precisament ha passat a la quarta posició en superar la senegalesa. En tercer lloc es manté la xinesa, que el 2017 va tenir un lleuger retrocés, tot i que la seva presència manté una tendència creixent des de començament de segle (amb una certa estabilització en els darrers anys). El col·lectiu de senegalesos i sobretot el d'ucraïnesos són els que més creixen a la comarca i s'acosten en nombre a la població xinesa, però encara queden lluny de les xifres de romanesos (n'hi ha més del triple), i molt per sota de les de mar-roquins.

L'increment de nouvinguts a la comarca de persones provinents dels països de l'Est i del Senegal, juntament amb la constant immigració de xinesos, ha relegat el pes que anys enrere tenien ciutadans d'altres nacionalitats, especialment de l'Amèrica del Sud. Cap d'elles es troba entre les cinc primeres al Bages, com a mínim en els darrers dos anys.

La majoria tria Manresa


En números absoluts, i segons els darrers registres del 2017, la immigració al Bages va créixer de 308 persones respecte de l'any anterior, i així es trencaven quatre anys consecutius de descensos.

El 2017 hi havia 17.798 persones vingudes de l'estranger residents a la comarca, el 10,16 % del total i més del triple que fa quinze anys. Aquest creixement exponencial (que en l'última dècada s'ha estabilitzat amb pujades i baixades) depèn majoritàriament de l'evolució que té la immigració a la ciutat de Manresa, tenint en compte que és on viuen sis de cada deu immigrants.

Actualment, Manresa és l'única població de la comarca amb una quantitat d'estrangers superior al 10 %. En concret, se situa al 15,44 %, gairebé el doble que el 9,88 % d'immigrants que hi ha a Sant Vicenç, que és el segon municipi amb més estrangers de la comarca tant en números absoluts com relatius.

I és que, a banda de la capital, Manresa, la majoria dels immigrants opten per establir-se en poblacions properes, com Sant Vicenç, Sant Joan, Artés o Sant Fruitós; però també Callús, Avinyó o Monistrol de Montserrat, que, si bé no atrauen un volum tan gran de nouvinguts, el seu pes relatiu respecte del total de la població és dels més elevats de la comarca, proper al 10 %. Més lluny del centre, els pols d'atracció d'immigrants més importants són les poblacions més grans, com Navàs, Súria o Sallent, tot i que anys enrere entre les primeres posicions també figuraven (en números relatius) poblacions com Sant Feliu Sasserra i Marganell. Per contra, n'hi ha que amb prou feines superen el 2 % d'immigració, com Talamanca, Gaià, Mura o Sant Mateu.

El rècord, del 2012


La comarca va registrar els nivells màxims d'immigració entre els anys 2009 i 2013 (el rècord són les 22.465 persones vingudes de l'estranger del 2012). Durant aquells anys hi havia diverses poblacions amb més el 10 % d'immigració: a banda de Manresa, hi havia Sant Vicenç, Avinyó, Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra, Navàs, Callús, Sant Fruitós de Bages o Marganell. L'any 2000, en canvi, cap població del Bages no arribava al 6 % de població estrangera.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20