Fer de Monistrol «el camp base» dels turistes que visiten Montserrat. Aquest és, a grans trets, l'objectiu que busca el pla de desenvolupament turístic del municipi que ha impulsat la Diputació de Barcelona i que acaba de lliurar a l'Ajuntament. I és que «Monistrol té els seus propis actius, però primer l'hem de posar al mapa de Montserrat».

Les conclusions de l'estudi les va exposar en un acte públic aquesta setmana Sara Mestre, del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, que és qui l'ha elaborat, partint d'un treball de camp i de diverses entrevistes a agents públics i privats de l'àmbit turístic del municipi. Proposa una vintena d'actuacions a fer durant els propers quatre anys per rellançar turísticament el poble «aprofitant el flux de visitants que va a Montserrat per vehicular-los cap a Monistrol». L'estudi parteix de la base que Monistrol ja n'és la porta d'entrada però que en podria treure més rendiment fins a convertir-se en l'autèntic hub de les visites que es facin a l'entorn de la muntanya.

El paisatge urbà, la història lligada als Romeus i la pesta negra que va assolar la vila a l'edat mitjana, la gastronomia local i, sobretot, l'entorn natural, es presenten com els principals actius que té el poble però que s'haurien de visualitzar amb accions estratègiques que involucrin actors públics i privats i organismes supramunicipals, des «d'aliances amb Collbató» fins al Geoparc de la Catalunya Central.

Senderisme, Romeus i mató...

El pla valora la ubicació de Monistrol a peu de la muntanya i el vincle històric que el poble ha tingut sempre amb Montserrat. En aquest sentit, proposa la recuperació de rutes o crear-ne de noves que expliquin aquests lligams, com el camí de les aigües fins a Montserrat, la via blava o les rutes per transportar el mató, i quan es pugui, vincular-les al seu passat medieval per reivindicar els Romeus mitjançant escenes teatralitzades. Unes rutes per fer a peu «o amb la possibilitat de llogar bicicletes», i que es podrien complementar amb l'adequació d'una xarxa de miradors en diversos punts de la muntanya.

Paral·lelament, també es plantegen millores en el paisatge urbà que facin més atractiu el mateix nucli, des d'aprofundir en un pla de millora de façanes fins a potenciar el passeig de la Canaleta amb horts urbans, o la decoració d'espais amb elements florals.

La història dels Romeus o els productes més típics de la gastronomia local, com la coca i el mató, ja tenen festes pròpies, «que s'han d'anar potenciant i innovant». A més, es pot fer un espai expositiu a Can Gibert, per exemple, per explicar elements històrics del poble, i promoure altres productes culinaris propis, com el tomàquet o l'olivera, i fer-ne partícips els comerços i restaurants del poble.

L'estudi també apunta la necessitat de fer més promoció turística del poble, amb fullets o per Internet, i a crear un Consell de Desenvolupament Turístic que faci un seguiment del pla estratègic durant aquests quatre anys.

La presentació del pla va tenir la presència de l'alcalde de Monistrol, Joan Miguel, i del regidor de Turisme, Miquel Àngel Coín, que va valorar el pla com «una eina molt útil», que posa sobre la taula les potencialitats turístiques que té el poble «però que ens hem de creure, i això ens hi pot ajudar».

Per la seva banda, el conseller comarcal de Turisme del Bages, Josep Canals, va destacar la importància d'estudis com aquest, «que endrecen els actius dels municipis, i fan que el turisme reverteixi en ocupació i negoci».