Recentment ha creat l'Associació Infàncies Robades, de suport a les víctimes de pederàstia. Ell no ha patit directament abusos sexuals, però el seu fill sí. Va ser el 2011 a l'escola del municipi del País Basc on vivia, Gaztelueta, i des de llavors Juan Cuatrecasas ha destinat tota la seva energia vital perquè es faci justícia en el cas del seu fill i per donar suport a altres víctimes. Per aquest motiu ahir va ser present a Montserrat per donar suport a Miguel Hurtado.

Per què es va involucrar en la defensa a les víctimes de casos de pederàstia?

Soc el pare d'una víctima que actualment té 22 anys i que va patir abusos quan tenia 12 i 13 anys per part d'un professor de l'escola de l'Opus Dei. Amb aquesta experiència ens hem adonat que encara hi ha molt de camí per recórrer a l'hora de rebre ajuts i saber com s'ha d'actuar. Amb l'associació ens volem posar al costat de les víctimes en aquest procés perquè la nostra vivència pot ajudar altres persones.

El seu fill els va explicar que estava patint abusos?

Al 2011 ens va explicar que rebia amenaces. Les víctimes no expliquen el que han patit quan volen, sinó quan poden. El meu fill no només va patir abusos, sinó també assetjament a l'escola. En tot aquest procés, a part, també hem rebut amenaces.

Amenaces per part de l'entorn de l'agressor sexual?

No ho puc demostrar. El que sí sé és que en un parell d'ocasions uns nois em van colpejar per l'esquena i em van dir que anés amb compte amb el que feia i la tercera vegada em vaig espantar perquè algú que buscava brega va anar a per mi.

Com podia viure la seva família, tenint en compte que el seu fill havia estat víctima d'abusos i assetjament escolar, en aquest entorn?

El meu fill estava aïllat a casa i vam decidir canviar d'entorn. Per aquest motiu vam deixar el poble on vivíem i actualment vivim a la Rioja. Al principi aquesta va ser una bona decisió, però el cert és que és un procés llarg i difícil i hi ha pics en què el meu fill ho passa malament i, fins i tot, sembli que faci passes enrere en la seva recuperació.

L'agressor sexual va anar a judici i ha estat condemnat a 11 anys de presó. Què va sentir i pensar quan li van comunicar la sentència del jutge?

Vaig plorar perquè, per fi, la justícia el va declarar culpable de pederàstia i, per tant, es reconexia el meu fill com a víctima. I també va ser un reconeixement a tants anys de lluita. I és que que a part de la gravetat del que va fer aquell monstre, també és molt greu que al voltant hi hagués tot de persones que l'encobrissin.

En l'àmbit familiar com se supera?

Un fill és el més sagrat. Se supera amb molta unió. Amb la meva dona puc tenir moltes discrepàncies, però en aquesta qüestió sempre hem anat junts i hem estat d'acord en tot. Hem patit molt, però ara encara actuaríem de la mateixa manera.