En el PDeCAT, en tot el que és el postpujolisme i post-CiU hi ha molts dubtes. A la crisi interna de partit, s'hi han afegit crisis de canvi de lideratge, casos judicials, mirar de cua d'ull com un rival, ERC, li guanya partides sobre la tendència de vot, i, és clar, tot el que deriva de tenir un cap de files a l'exili i la resta dels polítics que portaven el timó del partit a la presó. Les iniciatives de crear l'associació de la Crida Nacional inspirada per Carles Puigdemont i liderada per Jordi Sánchez, i presentar-se per marques i aliances diferents en les últimes convocatòries electorals, és una complicació afegida. A la Catalunya Central, David Bonvehí, president del PDECAT, hi trobarà més fidelitats amb ganes de guanyar estructura que no pas voluntaris per a noves aventures electorals. De la consulta feta a líders actuals se'n pot extreure que millor al PDeCAT que a la Crida, ara per ara.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que no s'ha adscrit a la Crida, veu que «pot ser un instrument per recuperar la unitat de l'independentisme», però adverteix que no per a Manresa, perquè «ja tenim l'espai polític definit i la gent que s'ha de presentar a les eleccions». «I el mateix passa a altres ciutats», afegeix. La Crida, per a Junyent, té el repte de la ciutat de Barcelona i el de la eleccions europees.

D'altra banda, diu que «entén els recels». «La gent necessita els partits com a eines per organitzar-se, per aglutinar voluntats i propostes al servei de la ciutadania. Si ho anem complicant i no ho simplifiquem, no només se'n pot ressentir l'independentisme, sinó que els ciutadans poden pensar que importen més les sigles i el cap visible dels moviments, i no tant el que es reivindica o es proposa». No obstant això, tothom està en un moment d'agitació i amb una problemàtica al voltant dels presos i els exiliats molt complexa, i és lògic que tothom faci els seus plantejaments.

I, de cara a eleccions, Junyent creu que qui ha de valorar quin paper té la Crida són els càrrecs directius en el si del PDECAT». «Jo prefereixo quedar-me'n al marge perquè la nostra proposta és per Manresa, i aquest és el nostre horitzó». I assegura que la llista que presenti amb Junts per Manresa/Junts per Catalunya serà amb gent de procedència diversa.

Un històric del PDeCAT, Pere Oms, aquest sí que adherit a la Crida, opina que «tot el que sigui aglutinar la gent independentista en un sol bloc és positiu perquè et dona més possibilitats de tenir pes i aglutinar sensibilitats». I per a ell «seran els partits els que faran que la Crida sigui una cosa o una altra». Per experiència en comicis, manté que «els partits no es decidiran fins que hagin passat les municipals, i quan arribin les autonòmiques serà el moment de posicionar-se». També veu com a factor clau «com anirà el judici: si és molt dur, hi haurà una radicalització impressionant. Farà posicionar els partits a favor d'anar tots junts i fer més gruix o no.

«El fet que ERC hagi deixat molt clar que no s'apunta a la Crida fa que el PDECAT també tingui les seves reticències a apuntar-s'hi perquè quedarà englobat a dins», manté Oms.

I, per a ell, «l'únic que importa és la independència i la República».

Oms creu que «Catalunya és un país poc madur políticament» i veu dificultats a l'hora que ERC accepti apuntar-se a la Crida. Però també insisteix que «és un moment de molta generositat, perquè els partits han venut un tema de llibertat, de tenir la independència, una república, i ara sembla que titubegen per la forma en què ha reaccionat el Govern espanyol. La Crida defensa mantenir aquest punt de rebel·lia. Si els partits volen la independència, hauran de ser generosos».

Francesc de Puig és un altre dels històrics de CiU o ara PDeCAT. No s'ha afegit a la Crida «perquè fins ara no m'hi he sentit identificat i no ho he vist clar». «Hem passat un període en què no ens ho han aclarit gens, no estàvem prou informats. No tinc res en contra de ningú, però jo personalment crec que estic bé on soc. Últimament s'ha fet un esforç per explicar-ho més i aclarir els dubtes que hi podia haver, però entenc que fins ara hi hagi hagut moltes reticències», assegura.

D'altres, com el regidor Jaume Arnau, s'estimen més passar de llarg del tema. I alguns, com l'exalcalde Juli Sanclimens, ara estan molt allunyats del debat polític. Sanclimens explica que, tot i que viu la política molt de lluny, «anem fent passos i passos, i no sé si els estem fent correctes».

El tema és delicat i alguns polítics no volen ser identificats. «La meva opinió personal és que evidentment hem de ser capaços d'explicar què vol dir tenir un objectiu comú, que això no va de sigles. És fàcil d'explicar però costa molt fer-se entendre, almenys amb aquesta simplicitat. El que s'explica és molt franc, jo ho veig així, que el procés i el país estan al davant d'aquestes coses. És difícil perquè hi ha opinions que, en lloc de veure-ho així, entenen que això és un garbuix, que no s'aclareix internament, quan simplement és el contrari, fer veure que el país és al davant de tot. Des de la meva perspectiva d'independent, des de fora, veig que no s'està entenent res, no s'està explicant prou bé».

Àuria Caus, que no està adherida a la Crida, considera que és un moviment que ha nascut amb un objectiu que és ben lícit, però ara per ara no està actuant com a partit polític, i en tot cas, si hi actua, quan hi actuï, cal valorar l'acció política del PDECAT».

Caus veu possible la coexistència més a llarg termini: «Diferents partits que comparteixin alguns dels seus objectius però mantinguin la seva personalitat». Recorda que «els estatuts del PDECAT diuen que no es pot tenir doble militància; per tant, si es vol que sigui possible, s'haurien de modificar els estatuts o que cadascú decidís on vol estar», i reconeix que «dins el partit hi ha opinions de tot».

En tot cas, com també mantenia Junyent, «Junts per Manresa és PDECAT i anem amb sintonia amb la Crida de Puigdemont. Això és el que hi haurà a les municipals, a la Crida hi ha molta gent de PDECAT, com el mateix president». I adverteix que la Crida tenia com a objectiu sumar ERC i la CUP, i han dit que no. «No ha acabat de funcionar», sentencia. El gironellenc David Font és president del PDeCAT a la Catalunya Central. Afirma que «el projecte local és el que realment importa. I sempre hem sumat persones diverses, de perfils transversals i implicades en els municipis. Això es va aconseguir fer també amb Junts per Catalunya al Parlament, i a les properes municipals es repetirà el format». Explica que no viu aquest procés «amb incertesa, sinó com una oportunitat per reivindicar la feina feta de molta gent que, amb el suport d'un partit polític, ha transformat pobles i ciutats, i té la voluntat de continuar-ho fent, situant el ciutadà al centre de la política i resolent-li els problemes actuals i evitar els futurs».

Una visió similar és la que expressa Jordi Selga, president del PDeCAT al Berguedà. «Els moments que estem vivint no els definiria com incertesa sinó com a oportunitat de canvi en alguns aspectes com poden ser la transparència, la participació de l'associat, les primàries per escollir candidats i la regeneració política». Assegura que «la gent del nostre entorn valora molt positivament aquesta transparència de primàries en l'elecció del candidat i de com s'estan fent les coses». Per a Selga, l'aparició de la Crida «com a associació ens fa estar atents a com s'acabarà definint. Personalment «la veig més com un col·lectiu aliat que no pas com un enemic».

Per la seva banda, Ramon Minoves, portaveu de grup del PDeCAT-CDC de Berga, explica que «en l'àmbit general la Crida Nacional és una fórmula que és transversal a totes les sensibilitats polítiques i té vocació que sigui provisional mentre no assolim la República Independent de Catalunya».

Junts per Catalunya és una plataforma política que «aglutina gent de diferents sensibilitats i que ja es va posar en funcionament el 21-D i que també suma persones independents, i que tant la Crida com el PDeCAT hi donen suport. Ens agradaria que a Barcelona i en grans ciutats poder fer una llista independentista el màxim de transversal a les eleccions municipals».

A la Cerdanya, el PDeCAT anirà a les municipals sota la fórmula Junts per Catalunya. El traspàs de sigles s'ha fet a la Cerdanya amb naturalitat. El president comarcal de l'antiga CiU i ara del PDeCat, Marc Fernàndez, ha explicat que el canvi en l'organització interna es va fer sense entrebancs ni dissidències, i que els prop de 90 afiliats a Convergència van passar en bloc a la nova formació: «Tot es va fer amb naturalitat, algú va tardar més que un altre, però ningú no va fer cap objecció». Pel que fa a la formació de la Crida, el partit ha deixat a criteri personal la possibilitat de sumar-s'hi, de manera que el PDeCat comarcal no té cap recompte de qui forma part dels nous corrents. En aquest sentit, el president comarcal ha remarcat que «no hi ha hagut cap indicació, cadascú ha fet el que li ha convingut... El PDeCat està preparant les llistes per a les eleccions municipals sota la fórmula Junts per Catalunya, que a cada població agafarà el nom del municipi. El partit té la convicció que podrà formar llista a tots els disset municipis.

Els més veterans del PDeCAT, com l'exalcalde de Solsona Jordi Riart, afirmen que «hi ha molta incertesa i a escala de Solsona penso que les llistes, quan pràcticament falten 3 mesos per ser tancades, poden variar cap a la Crida i allunyar-se del PDeCAT en funció del que decideixi l'executiva nacional».

Per altra banda, Marc Barbens, alcaldable per Solsona, assegura que «ambdós grups són diferents i són completament compatibles, ja que, a més, hi ha molts punts en comú». També afegeix que, «a més, a Solsona ens presentem com a Junts per Solsona, una llista on hi ha diverses ideologies, no només la del PDeCAT, malgrat que tots els membres tinguin punts en comú».

Però, segons Barbens, no només són compatibles els dos grups per separat, sinó que «també es pot formar part de les dues entitats i sentir-se còmode». I comparteix aquesta idea David Manzano, portaveu de CiU en el mandat anterior a Solsona: «És completament lògic que es diferenciï el PDeCAT de la Crida, ja que el PDeCAT és un partit polític i, per tant, té una ideologia marcada. En canvi, la Crida és un grup que engloba molta diversitat de pensament però amb un mateix objectiu, la independència».

A l'Anoia se segueixen patrons similars. Els membres del PDeCAT estan elaborant llistes a les municipals sense pensar en la proposta de la Crida. En relació amb una possible doble militància, tot dependria de com es desenvolupés el moviment polític. La reedició d'un JxCat a les futures eleccions al Parlament de Catalunya sota el nom de la Crida es percep, segons diverses veus, com a possible, si bé ara mateix no hi ha res concret sobre la taula. Sectors més previsors assenyalen que els judicis al Tribunal Suprem i els de l'Audiència espanyola -aquests darrers previstos per a l'estiu- als encausats per l'1-O poden alterar el curs amb manifestacions si acaben amb condemnes.