12 de febrer de 2019
12.02.2019

Parlen els bagencs que declararan: «explicarem que l'única violència de l'1-O va provenir de la Guàrdia Civil»

Els testimonis es mostren determinats a anar al Suprem a «relatar la veritat»

11.02.2019 | 22:58
Càrregues policials de la Guàrdia Civil l´1-O a l´escola Joventut de Callús

Aquest dimarts va arrencar el judici del procés sense saber quan serà el torn de la declaració dels més de 500 testimonis. Entre ells, hi ha nou bagencs, aportats per diferents defenses, que explicaran què van veure i viure l'1-O en els municipis del Bages on hi va haver càrregues de la Guàrdia Civil. «Explicarem que els ciutadans estàvem pacíficament als col·legis i que l'única violència que vam veure va ser de la Guàrdia Civil», coincideixen a afirmar tots ells a aquest diari. Per a les defenses, el seu testimoni ha de servir per ajudar a desmuntar la tesi de la fiscalia i evidenciar que tant el procés com la jornada del referèndum es van dur a terme sense violència per part dels independentistes.

Entre els nou bagencs, hi ha el regidor santjoanenc Jordi Pesarrodona (que va rebre cops de porra), l'alcalde de Callús, Joan Badia (a qui un guàrdia civil va tirar a terra), i el de Fonollosa, Eloi Hernàndez (que va denunciar danys a l'ajuntament per 7.000 euros). També declararan la fonollosenca de 71 anys que va patir una fractura de canell, Magdalena Clarena, i l'expolicia nacional que va presenciar les càrregues de l'IES Quercus de Sant Joan, Nemesio Fuentes. Finalment, també seran citats quatre advocats bagencs que van ser testimonis de les càrregues a Sant Joan, Fonollosa, Castellgalí i Callús: Lluís Matamala, Mercè Torras, Jaume Pich i Sílvia Carmona, respectivament.

«Anem allà per explicar la veritat del que va passar als nostres pobles», manifesta l'alcalde fonollosenc, Eloi Hernàndez. «Contraposarem la realitat del que va passar l'1-O amb el relat fictici que s'ha volgut imposar», afegeix. Hernàndez té molt clar què explicarà davant del tribunal: «La ciutadania va ser totalment pacífica i es va organitzar per assistir al dret més bàsic en una democràcia, el de vot. Però la pau es va veure pertorbada pels antiavalots, que van venir a fer mal a la gent i, a Fonollosa, a més, ens van destrossar l'ajuntament, quan ja sabien que l'única urna era a fora». I es mostra ben predisposat a anar al Suprem: «És el que em pertoca com a alcalde de Fonollosa, per explicar la veritat i ajudar els presos i preses polítiques que fa més d'un any que estan segrestats i engarjolats».

L'altre batlle bagenc que declararà com a testimoni és Joan Badia, de Callús. «Explicaré que la violència només la va exercir la Guàrdia Civil. Em van tirar a terra a mi i van pegar la gent que estava pacíficament a l'escola», diu. «Van tirar-me després d'haver-me dit que no necessitaven cap ordre judicial per entrar, i van començar a carregar sense cap advertència», denuncia. Badia, a més, és soci d'Òmnium Cultural des de fa 51 anys. Per aquest motiu, afegeix, «vull explicar que conec Jordi Cuixart des de fa molts anys, i que és un home absolutament pacífic i calmat. Un home de pau», afirma.

Un altre dels que tenen moltes ganes d'explicar l'1-O és el regidor de Cultura de Sant Joan de Vila-torrada, Jordi Pesarrodona. «Vull explicar dues coses. Primer, que vaig ser agredit i, després, que la Guàrdia Civil va fer un informe fals sobre mi, que després es va desmentir al jutjat», manifesta el santjoanenc. «Encara hem de preparar la meva declaració, però explicarem el que es veu als vídeos: fèiem resistència pacífica, per contra del que assegura la fiscalia», diu. Segons Pesarrodona, declararà assistit pel seu advocat per evitar que cap pregunta que li adrecin les acusacions se li giri en contra. I és que ell, com Hernàndez, continua imputat per desobediència per una jutge manresana.

Qui també declararà com a testimoni és la fonollosenca Magdalena Clarena, de 71 anys, que va patir una fractura de canell després de ser arrossegada de males maneres per un guàrdia civil. «Jo explicaré el que vaig viure aquell dia, que sempre tindré gravat al cap. Va ser horrorós. Nosaltres no vam fer cap tipus de violència, l'única violència va ser de la Guàrdia Civil», explica Clarena. Segons afegeix, vol relatar no només el que li va passar a ella, sinó a la resta de fonollosencs. «No érem més de cent persones a la plaça. I van venir amb tota una corrua de guàrdies civils, 60 o 70!», exclama.

«Ajudaré tant com faci falta»


L'expolicia nacional Nemesio Fuentes, veí de Sant Joan de Vilatorrada i pare de dos ferits per les càrregues, ha estat citat per explicar què va veure al Quercus. Fuentes va escriure fa uns mesos una carta que es va fer viral a les xarxes, on denunciava l'actuació desproporcionada de la Guàrdia Civil. «Explicaré el mateix que deia en aquella carta, tot el que vaig veure... com trencaven les portes de l'institut... tot». Fuentes es mostra molt predisposat a declarar al Suprem. «M'involucraré per ajudar els presos tant com faci falta», diu.

Pel que fa als advocats bagencs que seran testimonis, la majoria opten per no fer declaracions públiques, de moment. «En tot cas, evidenciarem que els guàrdies civils no havien d'anar a cops de porra contra tanta gent pacífica», explica un d'ells, Lluís Matamala.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19