L'acte unitari i reivindicatiu d'ahir té precedents, tant en la reclamació de millores en aquesta mateixa línia ferroviària, com d'altres infraestructures de comunicació de la comarca. I les repostes que aquests clams han tingut passats els anys no conviden precisament a l'optimisme. En el cas del tren, la nul·la reacció per part dels interpel·lats (Govern de l'Estat, Adif i Renfe) és aclaparadora, tenint en compte on estem en aquesta línia R4 avui, i que ara s'ha complert just una dècada (el 28 de gener del 2009) que representants de catorze col·legis professionals amb implantació al Bages signaven un manifest unitari que començava dient: «Manresa reivindica des de fa decennis reduir la durada del viatge en tren a Barcelona, que actualment és la mateixa que fa un segle». En el document es deia que «en el segle XXI Manresa no pot estar tan a prop de la capital del país i, alhora, a 75 minuts lluny. No ens ho podem permetre ni el teixit social ni els àmbits empresarials ni professionals». I amb aquest argument, ja llavors reclamaven el reconeixement de Manresa com a nus de comunicacions per la seva centralitat geogràfica, i que «les seves connexions siguin suficients, àgils i còmodes, d'acord amb els temps actuals» i «trens que ens portin a Barcelona en 55 minuts». Vista la realitat, ja es veu que va ser un clam en el desert.

Un altre precedent, no centrat només en l'àmbit ferroviari, va ser la concentració política al peatge de Castellbell-Sant Vicenç de l'autopista Terrassa-Manresa el 23 de desembre del 2015. «S'emprendran totes les accions que siguin necessàries per aconseguir resoldre aquest dèficit històric: aquesta manca d'inversions i aquest abandonament que creiem que patim i que ens fa menys competitius, i que ens fa també tenir un greuge respecte d'altres territoris». Aquest era el missatge que llançava una quarantena d'alcaldes i presidents comarcals de la Catalunya Central per proclamar als quatre vents que «n'estem farts!» -que era el títol del manifest- i denunciar l'estat de les connexions viàries i ferroviàries amb l'àrea metropolitana.