La CUP de Navàs va desfer ahir la incògnita i va anunciar el nom del nou cap de llista de les properes eleccions municipals. Es tracta de Genís Rovira, de 28 anys d'edat, que des del 2015 és regidor de Promoció Econòmica, Cultura, Festes, Participació i Noves Tecnologies en el govern municipal.

Rovira substituirà així l'actual alcalde, Jaume Casals, que ja va anunciar que no optaria a un tercer mandat. Casals, que el 2011 es va convertir en el primer alcalde de la CUP al Bages, formarà part igualment de la candidatura, en un lloc per determinar, però que li permeti poder continuar al govern municipal com a regidor, segons va anunciar ahir ell mateix.

Genís Rovira, que ha estat elegit per l'assamblea local de la CUP, es va proposar ahir l'objectiu de «revalidar la majoria absoluta» aconseguida l'any 2015 i, si pot ser, «amb 8 i 9 regidors», en lloc dels 7 actuals. Segons va manifestar en l'acte de presentació, la intenció és «continuar la feina feta» i tirar endavant projectes com «la sobirania alimentària i energètica, els pressupostos participatius, la remodelació del Casal de Sant Genís, els diferents consells municipals, la remodelació del patrimoni i la incentivació del turisme i del món rural». El nou cap de llista també va convidar tothom a preparar conjuntament el programa electoral, en dues reunions que es faran a Navàs i a Palà de Torroella.

Per la seva banda, l'encara alcalde, Jaume Casals, va defensar tota la feina feta aquests vuit anys i va concloure que «hem consolidat el canvi i ara ens toca seguir realitzant polítiques municipalistes que busquen l'interès col·lectiu».

En l'acte, també es va anunciar el nom de deu persones que formaran part de la candidatura, entre les quals el mateix Casals. «Estaré acompanyant tant com pugui el nou equip. Si pot ser, com a regidor de govern», va dir Casals.

L'acte, celebrat al passeig Ramon Vall, va tenir la presència de la diputada al Parlament Natàlia Sànchez, que va fer una crida al seguiment a la vaga de dijous, va reclamar «no normalitzar» la repressió i va reflexionar sobre la necessitat de fer implicar «en el debat democràtic» els ciutadans partidaris de la unitat d'Espanya.