El món municipal s'ha posat les piles perquè una de les noves paraules de moda, la de «sostenibilitat», no sigui només retòrica, sinó una realitat. Es va posar clarament de manifest en l'acte d'obertura, ahir, del Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local,que fins avui es porta a terme al complex Món Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.

El primer acte va ser la commemoració del desè aniversari del Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia, una iniciativa de la Comissió Europea sorgida l'any 2008 amb uns objectius centrals: reduir les emissions de CO2 almenys el 40% abans del 2030 i emprendre mesures per a l'atenuació i l'adaptació al canvi climàtic.

En què s'ha concretat aquest compromís del món local amb la sostenibilitat? L'acte del desè aniversari del pacte va ser un mosaic d'exemples d'implantacions de noves energies i de mesures de reducció de consum que ja són una realitat, i que han fet possibles des de pobles petits i d'interior com Cercs o Avià, al Berguedà, fins a ciutats com Sant Cugat del Vallès i Granollers, passant per municipis de dimensions tan diverses com Artés, Sant Fruitós, Montcada i Reixach, Santa Perpètua de Mogoda o Begues.

Alcaldes i alcaldesses d'aquests municipis van explicar els projectes que ja han materialitzat en el camp de la sostenibilitat, i els resultats que ja n'han obtingut.

En el cas de Cercs, per exemple, el seu batlle, Jesús Calderer, va detallar el projecte que van engegar fa vuit anys amb una aposta per la biomassa. Una iniciativa que avui agrupa set municipis, que s'ha concretat en la posada en marxa de 13 calderes de biomassa per escalfar equipaments públics amb estella local com a combustible, i que suposa la gestió de 16.000 hectàrees de bosc de la que se n'extreu tot un material que, sense aquest projecte, seria combustible acumulat en la massa forestal.

També al Berguedà, a Avià, van fer una aposta ambiental que va començar per instal.lar plaques solars a la major part d'equipaments públics, aïllar sostres d'aquests mateixos espais amb llana de roca ecològica per incrementar-ne l'eficiència energètica, i que va seguir amb el canvi d'enllumenat per bombetes LED. Segons va detallar l'alcaldessa, Patrocini Canal, el resultat més evident ha estat una reducció de 30.000 eruos anuals de la factura energètica municipal. Estalvi que el consistori ha destinat a programes d'ajudes per fomentar que els veïns del poble també promoguin a les seves llars mersures d'estalvi d'aigua i d'eficiència energètica. Fins i tot es va promoure una modificació del pla urbanístic perquè en edificis del nucli antic es puguin instal.lar plaques solars en façanes i parets mitgeres.

L'alcalde d'Artés, Ernest Clotet, va exposar el treball que estan portant a terme per treballar l'aposta per la sostenibilitat des de la base, des dels infants, a través de les escoles, «perquè pensem que el canvi que cal promoure ha de ser una decisió col.lectiva». Per incidir-hi, l'Ajuntament ha fet que els infants tinguin un poder de decisió directe sobre una part dels pressupostos participatius, convidant-los a presentar propostes a partir de la conscienció. Per exemple, ara estan treballant la gestió dels boscos, després dels greus incendis que van afectar el municipi el 2017.

A Begues (Baix Llobregat) també s'ha fet una aposta per la biomassa amb la creació d'un centre d'emmagatzematge d'estella i la instal.lació des del 2010 de cinc calderes que generen 1.600 kw de potència i que permeten escalfar 8 edificis, tot amb estella de boscos de l'entorn.

Tecnologia i pobresa energètica

Carmela Fortuny, alcaldessa del municipi més gran en població entre els deu que van oferir el seu testimoniatge, va exposar el projecte que han anat desenvolupant basat, sobretot, en l'ús de les noves tecnologies com a eina per afinar l'eficiència energètica i l'estalvi. Per exemple, amb sistemes de reg intel.ligent en parcs i jardins, que detecten en quins moments cal o no l'aportació d'aigua; o amb sensors de llum que permeten regular i adequar la potència lumínica a cada escenari. Sumat al traspàs generalitzat que s'està fent cap a les bombetes LED, a Sant Cugat les mesures empreses han derivat en una reducció del 53% de la factura de la llum, i del 72% de la contaminació lumínica, segona va detallar Fortuny.

Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós, va entrar en un camp diferent, el de la lluita contra la pobresa energètica. Un combat que, segons va explicar, estan lliurant amb la formació específica dels treballadors municipals (de l'àmbit de Serveis Socials i Policia Local) per a la detecció de possibles casos; «donant compliment a la Llei de pobresa energètica, que els Ajuntaments tenim clar, però el sector privat [en referència a empreses subministradores] moltes vegades no»; i «aprenent a saber-nos anticipar».