Les prospeccions que des de començament d'any s'estan fent al turó de Castellet de Sant Vicenç han desvelat la ubicació de la torre de guaita primigènia del conjunt monumental, probablement dels segles IX-X i de la qual es tenia constància documental però no s'havia localitzat mai. La troballa ha sorprès perquè inicialment es buscava a sota o a prop d'on hi ha la torre actual, dels segles XIV-XV, «i ens ha aparegut a l'altra banda», explica el director de la intervenció que realitza Arqueòlegs.cat de Manresa, Òscar Trullàs. L'antiga torre s'ubica a l'extrem nord del turó, lluny de l'actual, que és més al sud (darrere l'ermita i la casa de l'ermità).
La investigació forma part d'una segona fase d'excavacions, que l'any passat ja van treure a la llum una necròpoli amb les restes de vuit individus enterrats en dos nivells, un del segle XI i l'altre del XII. Es van trobar a tocar de l'actual ermita i es vincularien a l'antic castell, del qual hi ha referències de com a mínim l'any 1001, i que els arqueòlegs també estan investigant. Les prospeccions que es fan ara enllacen amb l'espai ja excavat de la necròpoli i continuen cap al pla de la senyera, on hi havia el castell i on s'ha trobat la torre.
És una torre «peculiar», diu Trullàs, perquè es va haver d'adaptar a la forma que presenta l'extrem del turó. En aquella època, «normalment eren rectangulars, o quadrades, i aquesta té una planta quasi octogonal que ressegueix el terreny» en un punt complicat per l'orografia, però que es va escollir perquè era el més estratègic. Tanmateix, aquesta inestabilitat hauria estat el motiu de canvi mig segle més tard: «potser per un terratrèmol, per l'erosió del terreny, o per un conflicte bèl·lic, la torre hauria caigut», i davant la impossibilitat de refer-la al mateix lloc «van buscar l'única vessant elevada del turó» que al segle XIV quedava lliure de construccions, i es va triar el lloc on hi ha l'actual.
Es desconeix la data exacta de la torre primigènia, però consta en la documentació relativa al castell del segle XI i tot indica que ja hi era. I és que «l'habitual era fer primer una torre defensiva i de guaita i anar construint la resta d'àmbits», afegeix Trullàs. Per això s'apunta entre els segles IX i X, si bé es podrà precisar més quan s'examini la fonamentació.
Un gran castell i diverses estances
Les excavacions actuals també han posat al descobert restes del castell medieval entre la torre primigènia i l'ermita, per bé que segurament continuava fins a l'actual casa de l'ermità, amb una longitud d'uns 30 metres. Era «un gran castell i dels més antics de la zona», diu Trullàs, i probablement d'una sola planta.
El que ara ha sortit a la llum és la zona més noble del castell, on es diferencien quatre estances. Hi havia una sala gran diàfana «que servia de menjador o per rebre autoritats», explica l'arquitecte i cap dels serveis territorials de l'Ajuntament de Sant Vicenç, Jordi Vall, «i per les restes dels pilars que s'han trobat, estaria coberta amb voltes». També s'intueix que hi havia «una balconada cap a la vall del Llobregat». La resta d'estances no s'han identificat: «Si trobem indicis de llocs on es podia haver fet foc, tindrem la cuina, i amb la ceràmica, potser ubicarem el celler», apunta Vall. Trullàs afegeix que més enllà d'aquesta zona noble, n'hi hauria una de més productiva, amb la cisterna (sota l'ermita), i més cap a la casa de l'ermità, alguna cavallerissa i algun graner».
Davant la quantitat de troballes, les excavacions s'allargaran més del previst, per tenir més dades de la torre i el castell i amb la possibilitat de trobar assentaments ibers.
