La cap de la divisió de salut mental de la Fundació Althaia, Àurea Autet, aporta la seva visió especialitzada, davant del reclam de les famílies per les rebaixes del grau de discapacitat i de dependència. És una realitat que li toca de prop, ja que moltes de les famílies que atén li transmeten les preocupacions per les poques ajudes públiques que reben.

Si hagués d'explicar què implica conviure amb l'autisme amb poques paraules...

N'hi ha que diuen que l'autisme és una forma diferent de veure el món. La seva condició és fruit d'una alteració en el neurodesenvolupament que provoca que ells vegin, percebin i sentin el món d'una forma diferent. Tot i que aquest trastorn els interfereix perquè el dia a dia està ple de focus, sorolls estridents o situacions imprevisibles. El món és ple de comunicació verbal que sovint els costa entendre.

Què és important que tinguin en compte els professionals que valoren el grau de discapacitat i de dependència de les persones amb autisme?

A l'hora de valorar la discapacitat i la dependència, en el cas d'aquest trastorn, és extremadament difícil si només es fa una valoració puntual. És important tenir en compte els informes mèdics que porten les famílies, l'opinió dels professionals que els han portat durant un cert temps... perquè són aquests els que veuen la interferència del trastorn en la vida diària.

És rellevant incloure la percepció dels pares?

A vegades aquests nens no et saben explicar la tristesa, el patiment o l'alegria que experimenten... i són els pares els únics que poden explicar-ho. L'opinió de les famílies s'hauria de tenir molt en compte. Els pares proporcionen una informació bàsica a l'hora de saber quina és la situació dels infants. És un error creure que amb una sola entrevista a l'infant es pot detectar el seu grau de discapacitat o dependència. Si els pregunten pels amics, potser contestaran d'una forma aparentment «normal», però potser en aquell moment no saben concretar si és de dia o bé de nit.

Una de les reivindicacions de les famílies és la falta d'una assistència mèdica pública més personalitzada.

Es dona molta importància a la visita individual, que té la seva rellevància, però s'ha vist que allò que té impacte és treballar amb el seu entorn natural. És a dir, formar els educadors, els pares i altres col·lectius socials per saber tractar aquest trastorn. Alhora és important que la persona amb autisme aprengui a relacionar-se amb el seu entorn.