Sant Fruitós promourà el 2020 com l'Any Lluís Espinal, coincidint amb el quarantè aniversari de l'assassinat, a Bolívia, del jesuïta i activista social, fill de la població. Una iniciativa amb la qual l'Associació Lluís Espinal Lluita i Fe i l'Ajuntament volen rellançar la memòria del religiós, sobre la figura del qual també hi ha previst crear un espai en la futura ampliació del museu local.

Per avançar en aquests objectius, aquesta setmana ha tingut lloc una recepció oficial per part de l'Ajuntament de Sant Fruitós, encapçalat pel seu alcalde, Joan Carles Batanés, dels representants de l'associació constituïda fa mig anys per familiars i amics d'Espinal amb un objectiu central: promoure'n la beatificació.

Francesc Xavier Victori, president de l'associació, ha explicat que aquest ha estat «el punt de partida» de la comissió creada i impulsada pel mateix Ajuntament de Sant Fruitós i en què, a banda de l'entitat, pren part també la direcció general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, i que està programant aquest Any Lluís Espinal (que el 2005 va ser nomenat oficialment Fill Predilecte del municipi) amb tot un seguit d'activitats que s'han d'anar concretant al llarg d'aquest 2019.

Victori ha posat en relleu que la finalitat és que «l'any 2020 sigui un revulsiu, una catapulta per expandir el seu reconeixement tant al seu poble natal com a la resta de Catalunya». Tot plegat, subratlla, per aconseguir la difusió «d'un home senzill del poble, però un exemple de compromís radical amb el proïsme més necessitat i un clam valent contra la injustícia i l'opressió. Un esperit polifacètic que abastava en la seva persona el teòleg, el místic, el mestre, l'artista, el militant per la pau».

Lluís Espinal va néixer a Sant Fruitós de Bages l'any 1932, fill d'una família fortament cristiana. Era el més petit d'una casa de vuit germans que, després del seu part, van quedar sense mare. I el desig, que havia deixat clar abans de morir, era que com més fills es fessin religiosos, millor. Lluís Espinal de seguida va tenir clar aquest camí i va entrar a la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Va marxar a Bolívia el 1968, als 36 anys, i una de les experiències més importants que va viure va ser l'adhesió a una vaga de fam, l'any 1977. Va durar una vintena de dies i va servir perquè es concedís l'amnistia a un grup de dones mineres. Amb actes com aquest i amb la seva presència constant als mitjans va passar a ser cada cop més conegut.

Va ser el periodisme i el treball als mitjans el que el va popularitzar i el que, alhora, li va generar enemics. La seva participació va destacar a Radio Fides, als diaris Presencia i Última Hora i fins i tot va produir uns quants curtmetratges. La incomoditat que generava el seu esperit crític va desembocar en el seu assassinat el 22 de març del 1980. Va ser una nit, quan tornava del cinema. El van fer pujar a un jeep i se'l van endur a un lloc apartat on el van cosir a trets. El seu cos el van deixar abandonat entre deixalles a quatre quilòmetres de La Paz.